XXIIª CAMINADA POPULAR DE TORRELLES DE LLOBREGAT 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 12,10 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 682 metres, baixant: 682 metres.
Altitud mínima: 100 metres, màxima: 351 metres.
Temps total: 4 hores.

Iniciem la caminada, després d'haver fet els corresponents tràmits de les inscripcions, a la Plaça de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat, sota la mirada de l'església de Sant Martí.

La Plaça de l'Ajuntament plena de caminants esperant fer les inscripcionsLa taula de les inscripcions davant mateix de la Casa de la Vila

Comencem la caminada anant cap al Raval Parruca. Un carrer estret que baixa paral·lel a l'antiga carretera. A mig carrer girem a la dreta i continuem baixant fins a travessar la Riera de Torrelles. Un cop a l'altre costat, el camí s'enfila fins a trobar la passarel·la que creua la carretera de Torrelles.

Baixant pel Raval ParrucaAccedint a la passera sobre la carretera de Torrelles

Després de travessar la passarel·la, continuem ascendint una mica més. Si ens girem i mirem cap a ponent, obtenim una bonica vista del poble de Torrelles il·luminat pels primers rajos del sol, destacant l'església de Sant Martí. Arribem a un carrer asfaltat. A la dreta tenim l'aparcament del complex turístic de Catalunya en Miniatura, i a l'esquerra la masia de Can Balasch de Baix.

CAN BALASCH DE BAIX

Can Balasch de BaixAquesta masia es troba situada al costat de l'atracció turística de Catalunya en Miniatura. És una masia d'origen molt antic tot i que l'actual edifici és fruit d'una reforma del 1760, en la qual es van aprofitar les restes d'una antiga torre de defensa. Destaca el portal adovellat de pedra rogenca i la galeria porxada. El cognom Balasch és del més antics de Torrelles. Dels Balasch va passar als Torelló procedents de San Andreu i descendents del senyor Palau. En l'actualitat, és un restaurant que regenta la mateixa família Torelló.

Vistes de Montserrat des de molt a prop de la Creu de QuerolPanoràmica de Sant Llorenç del Munt darrere la Urbanització Cesalpina

Continuem per aquesta avinguda asfaltada fins al final, on tombem a la dreta. A continuació comencem a enfilar-nos, seguint una pista que va remuntant la vall. En arribar a la part alta, comencem a planejar tot admirant les vistes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt que obtenim cap al nord-oest i el nord respectivament. Al cap de poc arribem al Coll de la Creu de Querol.

EL COLL DE LA CREU DE QUEROL

El Coll de la Creu de QuerolDes del coll podem veure Torrelles a un costat i Sant Climent a l'altre. Aquest coll és una important cruïlla de camins dels quatre termes veïns: Sant Climent, Sant Boi, Torrelles i Santa Coloma, encara que el punt físic administratiu de separació es troba a dalt de la Creu de Can Cartró o dels Quatre Termes. Per aquest coll hi passa el sender de gran recorregut GR-92 i també el Camí Vell de Torrelles a Sant Boi. Es troba a uns 240 metres d'alçada.

La Creu de Querol al mig del coll del mateix nomLa Creu Petita de Querol

El seu nom prové d'una gran creu, de fet n'hi ha dues de creus. Al mig del coll hi ha la creu més gran. Es tracta d'una creu de ferro que substitueix una de més antiga que era de pedra. La segona creu és més petita i es troba no gaire allunyada de l'anterior, una mica amagada entre la vegetació. Les dues hi porten una inscripció que fa referència a unes paraules de Francesc d'Assís: "Que serveix aquesta creu a les persones que no respetem el creat per Déu i la natura i que ni tant sols conservem el que fem nosaltres mateixos. Sant Boi 1987. Francesc d'Asís".

Sant Climent de Llobregat des del camí del Coll de la Creu de QuerolLa torre de guaita a dalt d'El Fustera

A continuació seguim el camí que marxa de front cap a llevant. Avancem, ara planejant i gaudint, cap a migdia, de bones vistes sobre Sant Climent de Llobregat i El Fustera amb la seva torre de guaita. Descobrim unes valls plenes de pins on s'hi veuen moltes "vinyes" de cirerers, com s'anomenen a la contrada. Anem planejant sempre cap a llevant i deixant de banda els camins que baixen.

El camí recorre part del sender de l'Anell Verd per sota el Pi de Can CartróResseguint el camí natural de l'Anell Verd

A partir d'un cert moment, el camí està arranjat amb una tanca de fusta. Aquest sender forma part del projecte de camí natural L'Anell Verd. Es tracta d'un recorregut circular d'uns 20 quilòmetres de longitud que connecta els llocs d'interès natural del municipi de Sant Boi (el riu, la zona forestal, els camps) i els equipaments ambientals (l'ermita de Sant Ramon i la Casa de Natura de Can Palós). Continuem per la pista amb la tanca de fusta a mà dreta. Més endavant, i poc després de passar per sota d'una línia d'alta tensió, trobem a l'esquerra, un corriol indicat per on es pot pujar al cim del Pi de Can Cartró. La vista sobre la vall de l'antiga quadra del Llor és extraordinària. Veiem el Puig del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon al seu cim.

L'ermita de Sant Ramon al cim del MontbaigA partir d'aquest punt la pista descendeix una mica fins arribar a una cruïlla i a les primeres cases de la Urbanització Cesalpina. Bones panoràmiques del Baix Llobregat i tota la carena entre el Tibidabo i Sant Pere Màrtir.

Panoràmica del Baix Llobregat des de les primeres cases de la Urbanització CesalpinaEl teleobjectiu de la càmera fotogràfica ens permet apropar-nos al Tibidabo i a la Torre de Collserola, així com entreveure el nostre objectiu d'avui: l'ermita de Sant Antoni al cim del Montpedrós.

Aproximació al Tibidabo i a la Torre de CollserolaL'ermita de Sant Antoni al cim del Montpedrós

Mirant cap al nord-est obtenim una altra de les vistes interessants: el Puig d'Olorda en primer terme, i més allunyat el Montseny.

Vista del Puig d'Olorda i els seus voltants amb el Montseny com a teló de fonsA continuació seguim per la pista cap a l'esquerra revoltant la capçalera d'uns torrents i ens dirigim cap a les cases de la Urbanització Cesalpina. Finalment arribem a un coll, a prop de la masia de Can Cartró. Enllacem amb el carrer de Can Cartró. Des d'aquest punt tenim una bonica panoràmica de la vessant de migdia de Montserrat i del Turó de la Bruguera i de la Penya del Moro que ens queden a ponent. La Penya Bruguera és una muntanya de forma cònica que deu el seu color rogenc als conglomerats que la formen. Aquests estan constituïts per sorres i còdols de quars cimentats amb òxids de ferro.

La Penya del Moro i el Turó de la Bruguera des del carrer de Can CartróLa pista continua cap al nord, entre cases i torres d'estiueig, fins al Coll de Can Cartró i el Pla del Massala o Messala. Travessem el pla i continuem per l'altre banda, seguint la pista per sobre les cases de la urbanització. Ben aviat la pista canvia breument de direcció, dirigint-se cap a llevant. Aleshores si mirem cap al nord, i gràcies al zoom fotogràfic, veiem de nou l'ermita de Sant Antoni dalt del Montpedrós, a 352 metres d'altitud.

L'ermita de Sant Antoni des de la Urbanització CesalpinaLa pista comença a davallar suaument fins arribar al Pla o Plaça de les Bruixes. Aquesta està situada sota mateix del Montpedrós i és un dels punts clàssics de sortida per anar a l'ermita de Sant Antoni. La caminada continua per la dreta, davallant fins arribar al carrer de la Farigola. Boniques vistes vers el sud cap el Montbaig i l'ermita de Sant Ramon.

L'ermita de Sant Ramon vista mentre baixem de la Plaça de les BruixesAnem davallant cap al barri de Can Via de Santa Coloma de Cervelló. Més endavant deixem a la dreta el carrer de l'Església, i continuem baixant cap a llevant. Al cap d'una estona passem per sota una línia d'alta tensió i tot seguit trobem una bifurcació. Deixem el camí que seguíem i ens enfilem per la pista que arrenca a mà esquerra, en direcció nord-oest. Comencem a enfilar-nos per la vessant nord del Serrat de la Torrassa. És una curta però forta pujada.

Panoràmica vers el nord des de la pujada al MontpedrósEl massís de Sant Llorenç del Munt des de la pujada a l'ermita de Sant Antoni

La pista fa un gir de 45° cap al sud, travessa un camí i va a buscar el llom del serrat. El Serrat de la Torrassa és una serra situada entre els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat, amb una elevació màxima de 352 metres. Tota aquesta vessant nord és força atapeïda de vegetació, dominant els pins i l'arboç. A mida que anem pujant ens anem separant del llom del serrat, ampliant-se les vistes cap al sud.

Panoràmica del Baix Llobregat amb la Serra de Collserola i Sant Pere Màrtir al fonsMés endavant la pista torna a fer un gir de 45° cap al sud i es dirigeix de nou vers el llom del serrat. En arribar-hi trobem un gran dipòsit d'aigua. Passem pel seu costat i enllacem amb la pista que prové de la Plaça de les Bruixes. Estem arribant a la part final de la pujada. Emmascarats pel sotabosc, anem trobant tota una sèrie de parets i marges de pedra que s’adapten a la topografia del terreny i consoliden el camí d’accés al cim del turó. Estan formades per fileres irregulars de rocs sense treballar, de mides i volums diferents, i posats en sec un a sobre de l’altre. En alguns casos, aprofiten carreus procedents de les ruïnes de l'antic castell. Seguim ascendint, la pujada cada vegada és més pronunciada. Fem un darrer doble revolt i finalment arribem al cim del Montpedrós. Des del punt més baix hem superat un desnivell d'uns 190 metres.

EL MONTPEDRÓS

El Montpedrós amb l'ermita de Sant Antoni, ocupat pels caminantsEl Montpedrós, també anomenat Sant Antoni, és una de les muntanyes més representativa de les denominades serres vestíbul del Garraf i de l'Ordal. La seva alçada i la seva forma cònica fan que sigui molt fàcil de reconèixer des de molts punts del Baix Llobregat. El Montpedrós alberga en el seu cim moltes coses interessants: l’ermita de Sant Antoni, les restes medievals del Castell Nou de Cervelló, l’habitacle de l’ermità, les restes de la torre de guaita de la Torratxa i restes ibèriques que ens demostren la importància estratègica que havia tingut aquest lloc en el passat. Els Cervelló hi van construir al seu cim, el Castell Nou de Cervelló, aprofitant la seva posició privilegiada sobre el turó, amb comunicació visual directa amb els castells de Cervelló i d'Eramprunyà. Dins el recinte del castell hi havia la capella de Sant Antoni. L'actual ermita és bastant moderna i no té gaire interès, però el lloc és interessant per les impressionants vistes que té en totes les direccions.

Repartint els entrepans a dalt del MontpedrósLa parada de fruita amb taronges molt apetitoses

Ara ha arribat el moment de l'esmorzar. Els organitzadors han previst tota una infraestructura impressionant per donar un bon servei, com cada any. Diverses taules repartides per tot l'espai subministren entrepans, begudes, fruita, cafè i llet. Tot l'espai del cim del Montpedrós és ocupat pels caminants en l'agradable tasca de recuperar forces i conversar.

Caminants a dalt del MontpedrósAprofitant el temps per conversar

És hora de recórrer tot l'espai i obtenir testimoni gràfic de l'ermita de Sant Antoni i de les extraordinàries vistes que s'obtenen des dels seus voltants.

L'ERMITA DE SANT ANTONI

La façana d'accés orientada al nord-est de l'ermita de Sant AntoniL'ermita de Sant Antoni amb la teulada sinuosa

Actualment, a més de les restes de l’antic castell, al cim del Montpedrós hi podem veure la seva capella dedicada a Sant Antoni Abat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb la façana d'accés orientada al nord-est, amb una teulada sinuosa de formigó armat, coronada per una creu. Exteriorment, les façanes són de paredat de pedra, arrebossades amb morter de calç en alguns punts, i en d'altres, amb morter de ciment segurament per les reparacions que s'hi han fet. Les cantonades són de pedra vista. L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir al seu interior, s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta d'arc de mig punt de dovelles fetes amb el mateix tipus de pedra que les cantonades de les façanes. A la clau de l'arc hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta s'hi observa un òcul emmarcat amb pedra vista.

Detall de la façana posterior de l'ermita de Sant AntoniDetall de la creu i el vèrtex geodèsic que hi ha damunt la teulada de l'ermita

A la façana oposada a la d'accés també hi ha una porta descentrada de l'eix de la façana, que permet l’accés a una planta semi-soterrada que correspon a l’antiga cisterna del castell, excavada a la roca i coberta amb volta de canó, i un petit òcul a la part superior. Al seu voltant hi ha un zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl·liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud. A la teulada de l'ermita hi descobrim una curiositat, a més de la creu que la corona hi ha instal·lat un vèrtex geodèsic des del 1998.

Des del Montpedrós hi ha línia visual directa amb el Castell d'EramprunyàPanoràmica cap a ponent des de la part posterior de l'ermita de Sant Antoni

El Montpedrós és un magnífic mirador de les serres del Garraf, d'Ordal i de Collserola. En dies clars es pot veure Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Gallifa i el Montseny. Vers ponent podem comprovar la línia visual directa que es tenia amb el Castell d'Eramprunyà i amb la Morella del Garraf. Més a prop i per sobre de Torrelles de Llobregat, veiem el Montau, la Penya Bruguera i la del Moro, i més a la dreta el Puig Vicenç i el Puig Bernat.

Panoràmica vers el sud-oestVistes cap al nord-oest

Si ens arribem a l'extrem sud del planell del Montpedrós, obtenim unes boniques vistes sobre el Delta del Llobregat i l'aeroport. Al centre tenim Sant Boi de Llobregat amb el Montbaig a la dreta i l'ermita de Sant Ramon al seu cim; al fons el mar.

El mirador de l'extrem sud del Montpedrós ens permet veure el mar i el Montbaig amb l'ermita de Sant RamonVistes cap a migdia amb Sant Boi, el Prat, l'aeroport i el Delta del Llobregat, des del mirador de l'extrem sud del Montpedrós

Després de gaudir de l'esmorzar i de les extenses vistes, toca continuar amb la caminada. Ho fem per darrere de l'ermita i en direcció nord. Comencem a baixar per un corriol força estret marcat amb els senyals groc i blanc. Avancem sinuosament entre pinedes, alzinars i màquia mediterrània seguint un recorregut esquitxat de roques.

Panoràmica cap a llevant mentre comencem a baixar del MontrepósVistes cap al nord-est

Entre mig de les branques de pi encara podem observar la part final del riu Llobregat, envoltat pel Tibidabo i Sant Pere Màrtir a l'esquerra. En mig, i a sota, es veu Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. En primer terme, cap al nord-est, Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei al seu darrere. Al nord-oest l'impressionant massa rocosa de Montserrat.

Vistes de la vessant sud-ponentina de MontserratBen aviat, a uns cinquanta metres del cim del Montpedrós, trobem gravada a l'escorça d'un pi, al mig del corriol, una fletxa indicant-nos un desviament a mà dreta. Seguint aquesta direcció la caminada ens acosta a una de les sorpreses més interessants d'aquesta any: una pedra amb gravats possiblement ibèrics.

LA PEDRA GRAVADA DEL MONTPEDRÓS

La Pedra Gravada del MontpedrósDe tots els vestigis que podem trobar al Montpedrós, el més desconegut i el més impressionant està format per un conjunt de gravats en una roca prismàtica situada en el rocam del Serrat de la Torrassa o Torratxa. Ens sorprèn el molt bon estat dels dibuixos. El fet de trobar-se sobre una roca metamòrfica com és l'esquist, una roca molt dura, els ha protegit de l'erosió atmosfèrica. El traçat dels dibuixos és regular i profund, lo qual els fa molt visibles. Pel que fa a la manera com es van realitzar, es creu que van ser fets colpejant la roca amb un martell i un instrument agut, ja que les línies corbes són més difícils de fer per incisió, és a dir per penetració o fricció amb un instrument de tall. Han estat datats dins un període comprés entre el Neolític i l'Edat de Ferro.

La cara est de la Pedra Gravada del Montpedrós amb el dibuix d'un solEl dibuix d'un sol de la cara est de la Pedra Gravada del Montpedrós

S'observa a la cara est que hi ha gravat un cercle, amb una cassoleta al centre. A la part esquerra, inferior i dreta de la circumferència apareixen dibuixats vuit segments curts, com una prolongació del radi corresponent, imitant els raigs del sol. A la part de dalt de la circumferència, apareixen dues línies més llargues que es van separant cap a l'exterior, com dues banyes. Abans de separar-se, una altra línia les creua transversalment. Els estudiosos creuen que es tracta d'un símbol, més o menys abstracte, del carro del sol, un motiu ben conegut en l'art i la mitologia. És bastant freqüent en els petròglifs representar un cérvol unit a un o més cercles, fent veure que l'animal arrossega el sol. En el cas dels gravats del Montpedrós, el sol té una aparença més realista a causa dels seus raigs, mentre que el cérvol és més abstracte, mostrant només les banyes.

Vista general de la pedra gravada amb espiralsEl dibuix de les espirals de la cara nord

En quant a la cara nord de la roca el que més destaca és una doble espiral cap a la dreta, que fa dos girs i mig i acaba amb un conjunt de línies paral·leles que donen al dibuix, l'aspecte d'una closca de cargol. El grup es completa amb cinc cassoletes a la part superior, una d'ells separada de les altres. Fàcilment es poden posar els cinc dits de la mà dreta en aquests forats. A la part inferior hi ha una altra espiral, aquesta cap a l'esquerra, més petita que la primera, que dóna dues voltes. Al costat d'ella hi ha un conjunt de línies indefinides, que es poden interpretar com dos petits cercles amb una línia que els uneix al que sembla ser un altre cap amb banyes. Podria tractar-se d'una altra figuració del carro del sol.

Detall de les cinc cassoletes a la part superior de la cara nord de la rocaDetall del petit carro del sol a la part inferior de la cara nord de la Pedra Gravada del Montpedrós

Els gravats són fascinants, dues espirals recordant cargols, un altre amb motius de simbologia solar, cinc cassoletes on encaixen, perfectament els dits de la mà dreta, ... Història i misteri en mig de la natura. Continuem amb la caminada i recuperem de nou el corriol carener amb els senyals grocs i blancs. Anem descendint cap al nord-oest pel Serrat de la Torrassa. Al cap d'una estona, enmig d'un fosc i humit bosc, arribem a la Torrassa o torre albarrana que són les restes d'una de les torres de guaita del Castellnou de Cervelló.

LA TORRASSA O TORRATXA

La Torrassa o Torratxa del MontpedrósA la part de tramuntana del serrat i fora del recinte emmurallat, es conserva en una cota lleugerament més baixa, 308 metres, les restes d'una torre rodona arranada a l’alçada del primer pis. Fa uns quatre metres de diàmetre exterior amb un mur d’un metre de gruix construït amb blocs de pedra sense escantonar, de mides i volums desiguals, arrenglerats en filades més o menys regulars i horitzontals i travats amb morter de calç. Atenent a la rusticitat morfològica de l’aparell constructiu els estudiosos l'han datada del segle XI, cronologia que coincideix amb la citació documental de l’existència d’una torre al Montpedrós l’any 1089.

Detall de les restes de la Torrassa pel cantó de migdiaDetall del parament del cantó nord-est de la Torrassa

A continuació deixem el corriol carener i agafem un sender, a mà dreta, que baixa per l'obaga del serrat en direcció a llevant. Més endavant fa un gir i es dirigeix vers el nord, sense deixar de davallar. Travessem un bosc força humit i fresc. Mentres baixem hi veiem diversos exemplars de marfull, ben florits.

Exemplar de marfull florit a l'obaga del MontpedrósDetall del ramell de flors petites d'un exemplar de marfull

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani, típic de l'alzinar litoral. Aquest arbust pot arribar a superar els tres metres d'alçada. Les seves fulles són amples, ovalades, enteres, perennes, coriàcies, amb un pecíol curt, d'un verd fosc intens, sense pels per la cara de sobre i avellutades per la de sota, i piloses al marge, que es disposen de forma oposada. Fa unes flors petites, blanques o lleugerament rosades formant petits ramells.

Al cap de poc enllacem amb una pista i tot seguit passem per sota una línia d'alta tensió. Des d'aquest punt tenim bones vistes cap al nord-est.

El Puig Madrona i al seu darrere els Cingles de Gallifa des de l'extrem nord del Serrat de la TorrassaAvui el dia és força clar i la vista arriba fins els Cingles de Gallifa. Més a prop tenim el Puig Madrona amb El Papiol i Molins de Rei al seu dessota. Baixem una mica més i enllacem amb una pista ampla que provinent de Sant Vicenç dels Horts revolta el Montpedrós pel cantó nord. La seguim cap a l'esquerra. Abans però, encara podem gaudir una esplèndida panoràmica de Sant Llorenç del Munt.

Sant Llorenç del Munt des de la pista de Sant Vicenç dels HortsBen aviat, en arribar al primer revolt de la pista, la deixem i agafem un sender que marxa a l'esquerra, cap a ponent, tot resseguint l'extrem nord del Serrat de la Torrassa. Més endavant arribem a un tallafocs on trobem una torre d'alta tensió. El sender tomba cap al sud, seguint el Planta de Compostatge de Torrellestallafocs fins a la propera torre d'alta tensió. Davant nostre, al migdia, i a través del tallafoc veiem el que sembla una pedrera però que segons l'I.C.C. és una planta de compostatge de Torrelles. A continuació el sender comença a remuntar suaument la vall, en direcció sud-est, per la banda de migdia del Serrat de la Torrassa. Finalment arribem a una bifurcació de camins i agafem el de més a la dreta. Si ens girem i mirem vers el nord tornem a veure encimbellada l'ermita de Sant Antoni.

El Montpedrós amb l'ermita de Sant Antoni Abat vist des de molt a prop de la Plaça de les BruixesZoom a la façana sud-oest de l'ermita de Sant AntoniEl camí davalla lleugerament fins arribar de nou a la Plaça de les Bruixes, per on hem passat al matí. A continuació agafem el segon trencall a mà dreta que es dirigeix cap a ponent. Després de travessar un petit coll, arribem als carrers asfaltats de la Urbanització Cesalpina. Seguim per l'asfalt fins arribar al final del carrer on es forma una placeta. Tot seguit ens enfilem per un corriol a mà esquerra que s'endinsa als Boscos de Can Tarrida. Anem revoltant la muntanya per anar a trobar la vall de Torrelles de Llobregat. A l'altra banda de la vall, cap al nord-oest, veiem la masia de Can Ràfols pertanyent al terme de Santa Coloma de Cervelló.

CAN RÀFOLS

Can Ràfols des dels Boscos de Can TarridaAquesta es una masia, de planta rectangular, que es troba a tocar del límit municipal entre Santa Coloma de Cervelló i Torrelles del Llobregat. Està formada per tres edificis, disposats un al costat de l'altre, formats per planta baixa i pis i estan coberts a dues aigües. L'edifici més antic és el més gran i compacte. L'edifici central disposa d'una terrassa coberta, mentre que el de l'extrem té tres grans arcades d'arc de mig punt.

De mica en mica el camí ha anat davallant i decantant-se cap al sud. Enllacem amb una pista i comencem a veure horts i cases. Deixem a l'esquerra Can Tarrida i arribem a l'avinguda de la Dolça Provença que enllaça amb la Urbanització Cesalpina. Seguim l'avinguda cap a la dreta en direcció a la carretera de Santa Coloma de Cervelló. Abans d'arribar-hi, girem per un vial a l'esquerra que fa pujada. Bonica vista amb el zoom de l'església de Sant Martí de Torroella.

L'església de Sant Martí de Torroella des de l'avinguda de la Dolça ProvençaAl capdamunt de la pujada arribem de nou a la masia de Can Balasch de Baix. A continuació girem a mà dreta, seguint el mateix camí que al matí, per anar a buscar la passarel·la sobre la carretera de Torrelles. Un cop a l'altra banda continuem baixant fins a travessar la Riera de Torrelles. Una vegada l'hem travessada girem a l'esquerra seguint el Camí de les Escoles. Enllacem amb el carrer de Jacint Verdaguer. Aleshores tant sols ens queda seguir-lo fins arribar al Parc de Can Sostres.

Els Cistells de Sant PauEl control d'arribada al Parc de Can SostresVermut a l'arribadaVermut a l'arribada

La caminada s'ha acabat però com cada any ens espera un vermut d'allò més abundant. Tampoc hi falta l'obsequi record de la caminada que aquest any hem escollit un tapaboques o buff, que per cert és un invent original català d'una empresa d'Igualada. Embadalits observem els quatre Cistells de Sant Pau, plens de productes naturals propis de Torrelles, ens acomiadem un any més d'aquesta caminada que sempre ens ha aportat algun descobriment. De nou felicitem als organitzadors.

22ª CAMINADA POPULAR DE SANT PAU

Caminada Popular de Sant Pau a Torrelles de Llobregat 2013
 
Anar al principi