PR-C 42 SENDER DE TARADELL 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 15,94 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 484 metres, baixant: 484 metres.
Altitud mínima: 613 metres, màxima: 868 metres.
Temps total: 4 hores i 24 minuts.

Aquesta vegada anem a seguir el PR-C 42 que ens permetrà conèixer bona part del terme de Taradell, i al mateix temps gaudir d'un paisatge molt variat. Passarem per llocs d'interès històric com el Castell de Taradell i la Tomba dels Sequers de Gasala, així com molt a prop de grans masies com el Pujol. Sortirem del Parc de la Font Gran on trobarem els senyals grocs i blancs del PR.

EL PARC DE LA FONT GRAN

Vista general del Parc de la Font Gran al costat de la riera de Taradell, amb la font que li dona el nom, el plàtan centenari, l'antic Casal del Gremi de Paraires i al fons el campanar de l'església de Sant Genís de Taradell
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Aquest és un parc públic situat al costat de l'antiga sagrera i a tocar de la riera de Taradell. Es troba documentat des del segle XII. És un punt on es centren els dos vessants de la riera. Destaca la font que dóna nom al parc, un gran plàtan centenari i l'antic Casal del Gremi de Paraires, un edifici gòtic de 1545 on va funcionar des del 1723 un tint dels teixits fets a la vila.

LA FONT GRAN O FONT DE SANT GENÍS

La Font Gran o Font de Sant GenísEn aquest espai fresc i acollidor, hi raja la Font Gran o Font de Sant Genís. És una font allargada adossada a un mur de pedra. El mur està orientat al nord-oest i disposa de set brolladors de metall. Al centre del mur hi ha un sobreeixidor de pedra esculpida en forma de cap de lleó, per la boca del qual brollava l'aigua. L'expressió del rostre és severa, les celles enfilades cap amunt emmarquen uns ulls que miren vers l'aigua.

Un dels set brolladors de metall de la Font Gran de TaradellDetall del sobreeixidor de pedra esculpida en forma de cap de lleó de la Font Gran

Hi té gravada la data de l'any 1790. Els documents en parlen des del 1212 i dels seus abeuradors des de l'any 1526. Està situada sota la població i al costat de la riera de Taradell, sent un dels llocs més bonics del poble. Segurament tant l’església de Sant Genís, que li va donarDetall de la data gravada del 1790 a la Font Gran origen, com el poble es van aixecar aquí per tenir a prop la gran font, dita inicialment Font de Sant Genís. Del segle XV en endavant consta que la van utilitzar els paraires o els que preparaven la llana per filar i teixir, i on el Gremi, des del segle XVII, hi va edificar un tint. Posteriorment, de finals del segle XVII en endavant va passar a ser el Casal del Gremi de Paraires. El Casal està presidit per la imatge de Sant Sebastià, el seu patró, i més tard va servir per tenir-hi els safareigs públics.

PLÀTAN DE LA FONT GRAN

Vista del Plàtan de la Font Gran davant de l'antic Casal del Gremi de ParairesPlaca identificativa d'Arbre Monumental de Catalunya

Al costat de la font hi trobem un plàtan centenari de més de vint metres d'alçada, que està catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya. L'any 1865 va tenir lloc la remodelació de la Font Gran, i és aleshores quan es planta el plàtan que es convertiria en "el Plàtan de la Font Gran". Va ser plantat per Segimon Riera i Jaume Barfull. Té una alçada de 34 metres i fa un vol de canó de 4,15 metres.

El Plàtan de la Font Gran"Asclat en la memòria
d'un temps inconegut
abraces l'aire i el cel
i forades la terra
que et dóna vida.
A baix set deus
et miren i t'admiren;
a dalt un poble es belluga.
De la ciència del temps,
poc en saps:
del temps sapigut
nets el mestre"

El poeta Jaume Molsosa de Torelló li va dedicar aquest vers.

Comencem a caminar travessant la passera de fusta que hi ha sobre la riera de Taradell. Ens enfilem una mica fins a trobar un camí que seguim cap a l'esquerra. Tot seguit passem sota el pont del carrer de la Font, tot continuant cap a llevant pel carrer de Vic. A continuació girem a l'esquerra pel carrer d'en Rocaguinarda, i de nou travessem la riera mitjançant un pont. Arribem al carrer del Vapor i girem a mà dreta tot anant a buscar la carretera de Viladrau. La seguim cap a la dreta fins arribar a les darreres cases de Taradell. Seguint els senyals del PR ens enfilem cap a l'esquerra i continuem cap a llevant, per un camí de terra. Ben aviat l'abandonem per agafar un corriol que entra a dins el bosc i avança paral·lel i enlairat a la carretera de Viladrau. Poc a poc el camí es va separant de la carretera i s'enfila cap a les Planes del Bou.

EL BOU

Enlairat a la nostra dreta veiem el conjunt del mas El Bou, l'antic Pujol d'AmuntEnlairat enfront nostre, cap a llevant, s'aixeca aquest mas de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana orientada al migdia. Aquest notable mas ja existia abans del 1325 i se'l coneixia pel Bou o el Pujol d'Amunt. L'estiu del 1983 aquesta zona va ser cremada per un incendi forestal i el foc, malgrat que va destruir la pallissa del mas, no va afectar a cap masia. Més endavant i abans d'arribar a una cruïlla de camins, veiem la bassa del Pujol.

LA BASSA DEL PUJOL

La bassa del Pujol a l'esquerra del camíAquesta bassa situada en l'antiga pedrera del Pujol, amaga exemplars de gairebé totes les espècies d'amfibis de la comarca entre les que es troba el tritó palmat, ja al límit de la seva àrea de distribució. Les basses agrícoles són un extraordinari tresor de biodiversitat; hi podem trobar diverses espècies de flora plenament adaptades a viure dins l'agua, com és ara el canyís, la boga, el plantatge d'aigua,... Entre els amfibis destaquen el gripau d'esperons, la reineta, el gripau corredor, la granota verda i el tritó verd.

Plafó informatiu sobre la bassa del Pujol de TaradellPlafó informatiu del Sender de TaradellEntre els insectes més comuns sol aver-hi l'escorpí d'aigua, els sabaters i els espiadimonis. Tot això i més ens ho expliquen un parell de plafons que hi ha al seu voltant. Ens trobem en un dels pocs espais agrícoles que trobarem al llarg del recorregut. Correspon a l'àrea del Pujol i del Bou. Normalment aquests espais es troben ocupats per sembrats de cereals d'hivern i de farratges.

Després de passar pel costat de la bassa arribem a un camí més ample procedent de la carretera. El seguim cap al nord i tot seguit arribem a un petit collet. A la nostra esquerra, enlairat sobre un turó, hi ha el Pedró del Pujol.

LA CREU DELS MIQUELETS O PEDRÓ DEL PUJOL

El Pedró del PujolInscripció gravada al pilar del Pedró del Pujol

Està situat a dalt d'un petit turó i a uns cinc-cents metres al sud del mas Pujol. Es tracta d'un monòlit de pedra, coronat per una creu de ferro. El pilar té una base d'uns 30 x 20 centímetres, amb una alçada d'uns dos metres i un acabat de punt rodó. Es de gres de color gris, de gra gros i esculpit en una sola peça. A sobre el pilar hi ha una creu grega subjecta amb una mena de pal de ferro. La creu és de forja i està constituïda per dues peces. El pilar té gravat, a la part de llevant, la inscripció: "1822 MORS 99 M S". Recorda una batalla entre la gent del país realistes o absolutistes i els miquelets o constitucionals.

El Pedró del Pujol recorda la mort de 99 constitucionalistes l'any 1822Detall del monòlit amb la creu grega i la inscripció gravada

Segons la tradició van matar 99 miquelets i els enterraren en una feixa propera coneguda encara amb el nom de "feixa dels morts". La data està compresa dins el Trienni Liberal (1820-1823), després del pronunciament del general Rafael Riego. A Catalunya i Osona van crear-se moltes partides addictes a la constitució i al nou règim, al mateix temps que els absolutistes no volien perdre poder. Això va provocar una lluita de guerrilles semblant a una guerra civil.

Indicador de camins a prop del PujolContinuem cap al nord i al cap de poc arribem a una cruïlla de camins. En front nostre tenim el mas Pujol i la seva Alzina centenària. El PR continua seguint el camí de l'esquerra, però com que, tant el mas com l'alzina, queden tant a prop de la cruïlla decidim amar a veure'ls. Per fer-ho agafem el trencall de la dreta que en poc més d'un parell de minuts ens porta al costat mateix de l'Alzina pluricentenària.

L'ALZINA DEL PUJOL DE TARADELL

L'Alzina del Pujol vista des de la banda de llevantEs tracta d'una alzina pluricentenària, que es recargola sobre la caseta del pou o font del Pujol, i que ha estat declarada Arbre Monumental de Catalunya. La seva alçada és de setze metres, el vol de canó fa 5,35 metres i té una capçada mitjana de 21,4 metres.

L'àrea d'esbarjo amb la caseta del pou o font del Pujol, sobre la que es repenja l'alzina pluricentenàriaPlaca identificativa de l'Alzina del Pujol

A sota de l'Alzina hi ha una font amb uns bancs i una taula de pedra on es pot prendre la fresca. La singularitat d'aquesta alzina, a part de les grans dimensions del canó, radica en el fet que la base del tronc està en posició horitzontal i de seguida es ramifica cap amunt.

Després de contemplar aquest magnífic exemplar d'alzina, ens acostem a la propera masia que li dona el nom.

EL PUJOL

El Pujol vist des del migdiaÉs una de les masies més antigues del terme. Al segle XIV se la coneixia amb el nom de Pujol de la Vall al estar situada en un nivell inferior respecte a l'altre mas homònim, el Pujol d'Amunt o mas Bou. És un imponent i magnífic casal de planta quadrada, que degut a la seva situació i al color clar de les seves parets la fa molt visible des de molts llocs.

Vista de la façana de migdia del mas PujolDetall del portal adovellat del mas Pujol

La seva coberta és a quatre vessants i conta de planta baixa i dos pisos. La façana principal està orientada al migdia. En ella destaquem un gran portal adovellat, dues finestres amb forjats a la part baixa, quatre més amb l'ampit motllurat i una inflexió gòtica a la llinda del primer pis i quatre finestres amb l'ampit motllurat a la segona planta. A la façana de ponent hi ha dos finestres als baixos, tres finestres amb llindes gòtiques al primer pis i tres amb els ampits motllurats al segon.

El cos adossat a llevant de l'edifici principal del mas PujolDetall del portal, les finestres d'arc i la porxada amb pilars del cos adossat

Un altre element interessant es troba al cantó de llevant on hi ha una ampliació amb la coberta a tres vessants, un portal d'arc de mig punt amb dues finestres amb arcs a la planta i una porxada amb pilars i una finestra, del mateix estil gòtic que la resta, al pis. Finalment el mur del cantó de llevant és totalment cec.

El mas Pujol des del camí d'accésDesprés de admirar aquest magnific casal, retornem al punt del indicador de camins, on recuperem els senyals del PR. Continuem el recorregut marxant cap al nord-oest en baixada. De seguida a mà dreta veiem la bassa del Pujol i una mica més enllà, a l'esquerra un abeurador-safareig.

La bassa del PujolAbeurador-safareig a prop del mas Pujol

Anem davallant pel camí de la Codina, entre camps de conreu, fins arribar a una bifurcació. Per l'esquerra el camí continua fins la Codina. El PR segueix pel trencall de la dreta. Ben aviat el deixem i agafem un corriol a mà esquerra que baixa entremig d'un bosc d'alzines. Arribem a la llera del Torrent de Santa Eugènia, que creuem per un pont de fusta. El sender de Taradell continua per la dreta, però abans decidim anar a veure una ermita que ens queda molt a prop. Per fer-ho tombem a l'esquerra seguint per dins d'un bosc molt esclarissat, avançant paral·lels al torrent. Al cap de poc trobem una àrea d'esbarjo amb una font i uns bancs.

La Font del Drac a tocar del Torrent de Santa EugèniaDetall del brollador de la Font del Drac

Continuem cap a ponent i al cap de poc veiem, enlairada sobre un petit turó, l'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de la Roca o de Sant Quirze de Subiradells.

L'ERMITA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE LA ROCA O DE SANT QUIRZE DE SUBIRADELLS

L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de la Roca o de Sant Quirze de Subiradells
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Aquesta petita capella està amagada en un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o La Roca, envoltada de roures i alzines i al costat d'una gran esplanada. Anteriorment formava part l’antic terme del castell de Taradell, dins el que va ser l'alou de Subiradells i depenia de la parròquia de Sant Genís. L’església de Sant Quirze i el lloc de Subiradells estan documentats conjuntament des de l’any 989. L’actual església es va aixecar al voltant de l’any 1095. Malmesa el 1936, va ser restaurada pels promotors de la urbanització l’any 1967. Sempre ha estat dedicada a Sant Quirze i Santa Julita.

La façana de migdia amb el nou portal de l'ermita de Sant Quirze de SubiradellsLa façana de ponent amb un òcul ovalat i un campanar de cadireta de dos ulls

L'ermita és un edifici romànic molt senzill, format per una sola nau, amb un absis semicircular obert a llevant i cobert amb lloses que descriuen cercles concèntrics. L’absis és totalment llis i te una sola finestra d'una sola esqueixada, ja que exteriorment té forma d'espitllera. L’entrada al temple torna a estar en el cantó de migdia, desprès que en el segle XVII es va construir una nova porta en el mur oest. Està protegida amb un arc de mig punt adovellat, sense cap decoració. Detall del campanar de cadireta de l'ermita de Sant Quirze de Subiradells Durant les darreres obres de restauració es va tapiar l'entrada barroca. La façana de ponent presenta un òcul ovalat i un campanar de cadireta de dos ulls. Va ser erigit en època moderna i cobert a dues vessants. La part de tramuntana és cega, per tant les úniques entrades de llum són l'òcul de ponent i la finestra esqueixada de l'absis. La nau també està coberta amb lloses. L'aparell constructiu és força regular i està format per gresos grocs, grisos i rogencs, sense cap element de pedra picada.

Deixem l'ermita i arrenquem en direcció a llevant. Anem a buscar el carrer de Tagamanent que seguim durant una estona. En arribar a l'alçada de la Font del Drac, que veiem a mà dreta, davallem per unes escales fins a tornar a trobar els senyals del PR. Avancem cap a llevant tenint a l'esquerra els darreres de les cases de la urbanització La Roca i a la dreta el Torrent de Santa Eugènia. A poc a poc el sender es va enfilant seguint diversos viaranys fins a sortir davant mateix de l'Hostalet del Bou.

L'HOSTALET DEL BOU

L'Hostalet del BouMasia força restaurada, construïda cap el segle XVIII. És de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. La casa es troba situada dalt d'un collet prop del camí ral de Vic a Viladrau i del camí de Taradell a Puig-l'agulla lo qual va facilitar que es dediqués a l'hostatgeria. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal presenta un portal adovellat protegit per una teulada. Al primer pis hi veiem tres finestres, una d'elles amb decoracions sinuoses a la llinda. La casa està rodejada per un mur de pedra i amplis espais enjardinats. Va ser una antiga masoveria del Bou d'on l'hi prové el nom.

Camí de l'Enclusa per sobre de margues blavesTot seguit el sender s'enfila per sobre d'unes margues blavoses, pissarrenques i estèrils, i enllaça amb el camí de Puig-l'agulla. El seguim cap a la dreta, per una pista ampla, en direcció a llevant. Al cap d'una estona arribem a un petit coll amb una bifurcació. L'ampla pista segueix per l'esquerra tot planejant, mentre que per la dreta arrenca un camí de baixada i cap al sud. El nostre sender s'enfila de cop, vers el sud-est, per un corriol que guanya alçada seguint un estrep del Turó de l'Enclusa.

Petit coll a l'inici de la pujada del Turó de l'EnclusaAnem avançant per la banda obaga del serrat, i això es nota en una vegetació més humida i fresca. Aviat arribem a un petit coll, amb poca vegetació, que ens permet reposar i veure les dues vessants. El sender continua pujant, ara pel llom del serrat. Al cap d'una estona, el sender deixa el corriol i es desvia per un viarany, a l'esquerra, per acostar-se als espadats orientals del Turó de l'Enclusa.

Vista des dels espadats del Turó de l'Enclusa situats sobre el Collet dels Tres TermesEspadats orientals del Turó de l'Enclusa, sobre el Collet dels Tres Termes

A la nostra esquerra arrenca un corriol que baixa fort fins al Collet dels Tres Termes, que veiem als nostres peus. La vista cap a llevant deu ser impressionant. Avui però, degut als núvols i a la calitja, no en podrem gaudir. S'intueixen les masses boscoses de les Guilleries i el Montseny. Més a prop veiem el Collet dels Tres Termes, una important cruïlla de camins. Cap al nord i pel fil de la carena surt el camí del Puig-l'Agulla i del santuari del mateix nom. El camí de migdia porta fins la Collada de Mansa i a la carretera de Viladrau; i per ell discorre de nord a sud el GR 2, el sender que va de La Jonquera a Aiguafreda. El seu nom prové d'una fita termenal entre els municipis de Taradell, Viladrau i Sant Julià de Vilatorta.

La Trona vista des dels espadats orientals del Turó de l'Enclusa de sobre el Collet dels Tres TermesUna mica més enllà distingim la Trona, una gegantina cadira feta de gresos vermells. Aprofitem aquest balcó per aturar-nos i esmorzar, tot gaudint del paisatge malgrat el vent gèlid que ens arriba. Des d'aquí dalt fins al Collet dels Tres Termes hi han uns 85 metres de desnivell, dels quals uns 25 son de caiguda lliure. Després de refer-nos una mica, engeguem de nou la caminada. El sender avança planer arran dels espadats i cap el sud. A l’esquerra tenim, de tant en tant, petits balcons que miren a llevant amb vistes cap a les Guilleries, els Cingles de Tavertet, el Cabrerès, el Puigsacalm... No ens podem estar d'acostar-nos hi i jugar amb la càmera i la boira, suspesos en el buit.

El fotògraf "caçat" sobre els cingles del Turó de l'Enclusa. Autor: Ricard BadiaEls companys no s'arrisquen tantPassem una zona de matollar i el camí comença a separar-se de la cinglera. Tot seguit travessem un bosc de roures fins a trobar un pal indicador. Aquí deixem momentàniament el PR i girem a mà dreta, en direcció a ponent, per anar a veure les Cuines d'en Rocaguinarda. El corriol primer travessa un bosc de pins força atapeït, per després avançar entre matolls. Poc després enllacem amb un camí ample i el seguim uns metres cap a la dreta. Anem trobant diverses fites de pedres que ens van guiant cap al sud i ens acosten al cingle que mira a ponent. Arribem a una canal, per la qual baixem fins a un replà a mig aire del cingle. Girem uns metres a la dreta seguint la balconada i trobem l’amagatall d’en Rocaguinarda.

LES CUINES D'EN ROCAGUINARDA

Baixant per la canal d'accés a les Cuines d'en RocaguinardaEl replà en el que es troben les Cuines d'en Rocaguinarda

Osona és una terra rica en mites i llegendes de tot tipus, però sobretot vinculades amb el fenomen del bandolerisme. Els bandolers van ser personatges de gran rellevància durant l’època medieval que actuaven arreu del territori. Rocaguinarda, Toca-sons i Serrallonga són alguns dels bandolers catalans més coneguts que es dedicaven a saquejar les masies dels ciutadans rics de l’àrea del Montseny. Entre els llocs més destacats que hi fan alguna referència hi ha les Cuines d'en Rocaguinarda, unes coves que servien d’amagatall als bandolers.

Les Cuines d'en RocaguinardaInterior de les Cuines d'en Rocaguinarda

En una espècie de balconada o replà al mig de la cinglera i a sobre el bosc de Mansa, entre el bosc i unes balmes, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes amb el nom de les Cuines d'en Rocaguinarda. Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. Posteriorment durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.

El replà enmig de la cinglera en el que es troben les Cuines d'en Rocaguinarda
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Una vegada visitades les coves, tornem a pujar per la canal i reculem pel mateix camí fins a trobar de nou el pal indicador amb els senyals groc i blancs del PR. Aleshores girem cap a la dreta en direcció al Turó de l'Enclusa. Al cap de poc enllacem amb eln camí ample que prové de les Cuines d'en Rocaguinarda. El seguim ca a migdia. De mica en mica el llom del turó es va estrenyent, a mà esquerra es formen de nou balcons sobre les cingleres de llevant. Des d'un d'ells albirem la masia el Vilar del Bosc.

EL VILAR DEL BOSC

El Vilar del Bosc des de les cingleres del Turó de l'EnclusaEl Vilar del Bosc situat en terme de Viladrau

El Vilar del Bosc és un mas que pertany al terme de Viladrau i que consta de tres plantes amb una coberta amb dos aiguavessos. Adossada al mas hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. A la part de fora hi ha un antic paller, reconvertit en segona residència, amb una ben conservada era.

Avancem una mica més i finalment trobem, a mà dreta, el vèrtex geodèsic que ens indica que hem arribat al punt més elevat del Turó de l'Enclusa.

EL TURÓ DE L'ENCLUSA

El vèrtex geodèsic del Turó de l'EnclusaAquest punt correspon al lloc més alt del terme de Taradell i també de la caminada d'avui. Amb 867 metres d’alçada, el Turó de l'Enclusa es caracteritza per ser un altiplà encinglerat per tots cantons i per la gran senyera que hi oneja. El seu nom es deu a la peculiar morfologia que té la pedra en aquest lloc, de tal manera que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. En el lloc del vèrtex geodèsic hi havia hagut una antiga torre de vigilància que tenia com a funció avisar alPlafó informatiu del sender de Taradell al cim del Turó de l'Enclusa Castell de Taradell de possibles perills, però de la qual actualment no en queda cap rastre. Una mica més endavant surt a mà esquerra el sender pel que baixarem del cim del Turó de l'Enclusa. Al seu inici hi ha un plafó que ens informa de la fauna i la flora del entorn. Val la pena fer-hi una mirada. Tot seguit arribem al sortint del Turó de l'Enclusa, un conjunt de roques encisador on l'espadat és més estret. El Turó de l'Enclusa, és un dels miradors més privilegiats del terme amb unes vistes extenses que abasten des del Castell de Boix, a Taradell, a la Plana de Vic, a les Guilleries i al Montseny.

La senyera de l'extrem de l'esperó del Turó de l'Enclusa
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Està presidit per una senyera catalana des de fa molts anys. Aquesta és una bona referència per a tots aquells que s'endinsen per aquestes valls. Malauradament el cel continua tapat i les panoràmiques que obtenim són molt limitades.

Emparats per la senyera del Turó de l'EnclusaPlaca recordatòria amb un poema de Mossèn VilacisSota el pal de la bandera descobrim una placa que els nascuts a Taradell l'any 1954 col·loquen el 7 de novembre de 2004 com a homenatge a Mossèn Joan Vilacís. Porta gravat un fragment d'un poema seu sobre el Turó de l'Enclusa i el Castell de Taradell:
GEGANTS DE PEDRA VIVA.
¡Cimals del nostre terme! ¡Gegants de pedra viva!
¡Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
mirant-nos cara a cara: l’"Enclusa" i el "Castell".
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria,
per fills que antany vivien al nostre Taradell.

Després de contemplar el paisatge, reculem pel mateix camí fins a trobar el corriol de baixada que hem vist just al costat del plafó informatiu sobre el sender. La baixada és molt directa i després el sender es dirigeix cap al sud arrambat a les parets de la cinglera.

Baixant de l'EnclusaObservant la potència dels sediments de gresos d'intens color vermell del Turó de l'EnclusaDurant la baixada i el posterior recorregut arran de paret se'ns mostra una interessant lliçó de geologia. Sabem que la Conca de l'Ebre era un gran mar que es va anar reomplint de materials sedimentaris procedents dels Pirineus i de la Serralada Costanera Catalana. Els primers estadis d'aquest reompliment van tenir lloc a les vores de la conca, amb sediments continentals arrossegats per cabalosos rius, que formaven ventalls al·luvials. La zona del Turó deAls peus de l'Enclusa l'Enclusa es trobava situada en un dels marges de la conca. Això ens permet observar a la caminada d'avui uns magnífics afloraments d'aquests dipòsits, d'un intensíssim color vermell. Durant la caminada hem pogut observar diferents composicions del terreny: margues blavoses a la zona més baixa i margues més grises a la part mitja (són aquells sediments situats sota l'antic mar, que al no estar exposats a l'oxidació de l'aire han sofert un procés de reducció química), i gresos vermells a la part més alta (els dipòsits dels rius que en retirar-se el mar al assecar-se han sofert un procés d'oxidació). A continuació i després de passar per la base del turó, el sender comença a baixar, sempre cap al sud i sense gaires giragonses, seguint un dels molts viaranys que hi ha per aquesta banda. Finalment arribem al punt més alt de la carretera de Taradell a Viladrau. Ens trobem a l'anomenada Collada de Mansa, des del cantó de Vic; o Collada del Vilar, des de la banda de Viladrau. Els dos noms fan referència a les primeres masies que es troben anant per un cantó o l'altre.

COLLET DE L'ENCLUSA - COLLADA DEL VILAR - COLLADA DE MANSA

Pal indicador a la Collada de MansaImatge obtinguda amb teleobjectiu del Castell de Boix o de Taradell des de la Collada de Mansa

En aquest coll conflueixen els dos senders de la zona el PR-C 42 i el GR 2. Des d'aquest punt podem gaudir de les vistes de la Vall de la Mansa, que ens queda a la dreta. Davant nostre i cap a ponent, enmig del bosc clapejat de roures i de pins, sobresurt la silueta del Castell de Taradell, el nostre pròxim objectiu. Així que reiniciem la caminada amb un canvi de direcció de 90°, ara ens dirigim cap a ponent, deixant les marques vermelles i blanques del GR 2 que continuen cap al sud enfilant-se cap al Puiggrifó. El camí baixa de valent i enllaça amb l'anomenada carretera de Mansa. Per la dreta ens acostaria a la masia de Mansa, però nosaltres continuem per l'esquerra. Ara el camí es manté una estona en la mateixa cota, sense pujar i baixar gaire, fins que creuem el torrent de Mansa. Tot seguit ens trobem en una cruïlla de camins. Per la dreta baixa un camí que segueix el torrent de Mansa fins al Pantà de Taradell; per l'esquerra s'enfila un altre que porta al Puiggrifó. El sender segueix recte per després girar cap al nord-oest enfilant-se cap al Collet del Castell.

La Collada de Mansa o del Vilar vista des de la pujada al Collet del CastellVista del Turó de l'Enclusa obtinguda amb el teleobjectu des de la pujada al Collet del Castell

A mida que anem agafant alçada, les vistes cap a llevant augmenten i, ajudats pel teleobjectiu de la càmera, obtenim boniques imatges de part del recorregut que hem seguit. També ens permet adonar-nos, dels canvis sobtats que han tingut lloc en el conjunt de la vegetació, com a conseqüència de l'incendi que a l’estiu de 1983 va cremar 1.650 ha de bosc a la zona. Finalment en un darrer esforç arribem al Collet del Castell a 806 metres d'altitud.

EL COLLET DEL CASTELL

Posant al costat del indicador que hi ha al Collet del CastellDes d'aquest punt el PR segueix cap al sud, però també arrenca un corriol per la dreta, que marxa directe fins al castell, que ja veiem davant nostre. Val la pena acostar-s'hi i visitar-lo. El corriol arrenca amb una suau baixada cap a ponent. A la nostra dreta unes roques ens criden l'atenció. Ens hi enfilem per mirar d'obtenir fotografies des d'un angle diferent.

MANSA

La masia de Mansa vista des de les roques del Collet del CastellAl fons de la vall, cap al nord-est d'on estem nosaltres veiem la masia de Mansa. És un mas de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana de migdia; consta de planta baixa i pis. La façana té un portal rectangular i una finestra tots dos de pedra. Es troba documentada des dels segles XI i XIII. Els seus estadants eren els castlans o cavallers guardians del Castell de Taradell. El mas no va patir el despoblament de la pesta negra com altres del terme.

Baixem de les roques i continuem fins el castell que tenim a tocar. Arribem a un pla al peu del Castell.

EL CASTELL DE TARADELL O DE CAN BOIX

El Castell de Taradell o de Can BoixEl Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix per la seva proximitat amb la masia del mateix nom, està situat entre els torrents de Can Boix i de la Mansa, sobre una plataforma de base calcària i en posició dominant. És un edifici medieval adaptat al pla del turó sobre el que es va edificar. Antigament, era el centre d’un gran terme feudal que anava del pont del Gurri fins al cim del Matagalls. El terme estava integrat per quatre parròquies que més tard han estat els municipis de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons. Està documentat des de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població del mateix nom.

Les muralles del Castell de Taradell damunt el penyal que el sustenta. Autor: Ricard BadiaDetall del mur de migdia del castell

El castell tenia una funció militar i de defensa, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats. Era un dels grans castells termenats d'Osona. A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la Plaça", a l'any 1550, a la vila de Taradell. Actualment de la fortificació només en queda pràcticament el perímetre. Podem observar el cercle de les muralles, amb la part més ben conservada situada a llevant amb un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV; el portal i part d'una gran torre rodona al sector nord-oest, que protegia l'entrada.

La base de la torre rodona i el portal d'entrada del Castell de TaradellMur del cantó de tramuntana amb restes d'opus spicatum

També destaquen les restes dels mus perimetrals de l'antiga capella de la Santa Creu del Castell, situada dins la fortalesa, a la seva part nord i a prop de l'entrada, datades dels segles X i XI, una cisterna i el basament dels diferents habitacles així com un sector amb opus spicatum (segle X) a la paret nord. Està construït amb pedra, calç i ciment, amb morter vermellós, tan fort com la terra cuita. Va ser excavat i netejat entre 1989 i 1992, consolidant-se els seus murs i, finalment, es va inaugurar la restauració el 25 de setembre de 1993, quan feia 1100 anys de la seva construcció.

Panoràmica del recinte interior del Castell de Taradell
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Degut a la seva situació excepcional té una gran visibilitat del seu entorn. Les seves vistes abasten tota la Vall de Mansa i també la de Can Boix, i per descomptat la població de Taradell.

Vistes del pantà i de la població de Taradell des del Castell de BoixLa Collada de Mansa des del Castell de Taradell

Al davant del castell, en el pla rocós, hi podem observar diferents elements. Hi descobrim una creu, un monòlit de la inauguració del sender de petit recorregut PR-C 42 el 14 d'abril de 1991, i una rosa dels vents que ens indica alguns dels indrets més destacats que podem veure des d'aquí: el Matagalls, el Tagamanent, Montserrat, el Pedraforca,

Monòlit dedicat al onzè centenari del Castell de TaradellCreu situada en el pla rocós davant el Castell de Taradell el Puigmal i el Canigó. També veiem la casa de la Mansa i el Bou, al peu de la carena encinglerada que baixa de l'Enclusa. És un magnífic balcó de la Plana de Vic i dels Pirineus. Una vegada visitat el recinte, baixem pel cantó nord i retornem al Collet del Castell pel mateix camí que hem fet servir anteriorment. Quant hi arribem, retrobem el senyals del PR i seguim per la dreta, vers el sud, tot passant enmig de grossos blocs de roca.

Baumes i grans blocs de roca envolten el sender després del Castell de BoixParets de roques calcàries i gresos

El camí és ple de brucs, esbarzers i alguns peus de roure. A partir d'aquí el sender planeja per un tram ombrívol que transcorre per dessota de balmes i petites coves fins arribar a una bifurcació. Girem a l'esquerra enfilant-nos cap al llarg llom de les Roques Trabucaires. En arribar a dalt anem resseguint l'espadat en direcció sud-est. De nou gaudim de bones vistes cap al nord, des d'aquest mirador natural.

Els espadats de llevant de les Roques TrabucairesEl punt més alt de les Roques Trabucaires es troba a 840 metres d'altitud. A continuació el sender descendeix fins arribar al Coll de Taradell situat a 830 metres. Per l'esquerra arrenca un camí que permet enfilar-se al Puiggrifó de 848 metres d'altitud. El PR continua per la pista de la dreta. Al cap de ben poc trobem una altra bifurcació, en aquest punt se'ns ajunta per l'esquerra, de nou el GR 2 provinent de la Collada de Mansa. Bones vistes cap al Montseny.

A partir d'ara seguirem els senyals del PR 42 i els del GR 2El Montseny vist des de sota el Coll de TaradellA continuació girem a mà dreta i seguim els senyals conjunts del PR 42 i el GR 2, ara en direcció sud-oest. A la banda de ponent veiem la Vall de Vallmitjana i la Bassa de les Forques. Anem resseguint el llom de la carena del Pi Gros amb bones vistes a l'esquerra sobre la vall del Gurri. Mentre anem planejant lleugerament de baixada, arribem a un dels punts més emblemàtics de Taradell: el Pi Gros.

EL PI GROS

El Pi Gros original mort per un llamp el 1960 i cremat en l'incendi de 1983Monòlit en recordança del Pi Gros

Situat a la carena que porta el seu nom i que va del coll de Taradell al collet de Goitallops, el Pi Gros ha estat sempre un punt de referència i trobada per els caminants d’aquests entorns. Antigament, quan hi havia un bosc frondós i ple de pins, el Pi Gros sobresortia per damunt dels altres fins que un llamp el va matar l'any 1960, posteriorment l'incendiDetall de la inscripció al monòlit dedicat al Pi Gros del 1983 el va acabar de cremar. Ara només queda una part del tronc cremat acompanyat d’un monòlit de pedra col·locat l’any 2000 amb la inscripció "Punt de trobada i referència per a tothom. El Pi de l’any 2000". Diverses restes del Pi Gros, ens expliquen que les van poder recollir després de l’incendi, i que posteriorment van ser utilitzades com a pilars de la porta d’una de les torres de la urbanització de Goitallops. Al seu tronc hi ha una placa que en recorda la procedència, amb la inscripció: "Aquests dos pilars de fusta cremada que aguanten la llosa de pedra son les restes del Pi Gros que es va cremar el dia 31 de Juliol de 1983".

La pista es va decantant cap a ponent i arribem a la Roca Malesa. En aquest punt deixem la pista, que continua recta i porta a la urbanització de Goitallops, i ens separem del GR 2 que marxa cap al sud. Nosaltres agafem un camí a l'esquerra que, baixant una mica, ressegueix la Carena de Goitallops fins enllaçar amb una nova pista. Al cap d'un centenar de metres, veiem a l'esquerra la tomba de Gasala.

EL SEPULCRE DELS SEQUERS DE GASALA

El Sepulcre dels Sequers de Gasala, oberta per llevantEs tracta d'un sepultura o tomba col·lectiva de fossa o cista, de grans pedres, descoberta pel taradellenc Ramon Vall i excavada el 1965. Al lloc del seu túmul, que es va destruir, s'hi ha fet un cercle de pedres per recordar-lo. Pels vestigis trobats, data entre l’any 2200 i el 1500 a.C. És la tomba millor conservada de les trobades al terme municipal de Taradell. La llosa superior té gairebé un parell de metres de llargada per un d'amplada, i és suportada per unes lloses laterals que l'aixequen de terra uns 50 centímetres. Actualment és troba en força bon estat de conservació. Un cartell proper ens indica que l'any 1981 el Centre Excursionista de Taradell hi va fer diversos treballs de reconstrucció que van finalitzar el 21 de març d'aquell any.

Vista de la Tomba dels Sequers de Gasala amb el túmul reconstruït en primer termeCartell del Centre Excursionista de Taradell amb la data dels treballs de reconstrucció

Deixem el dolmen i continuem la caminada, uns metres més endavant arribem a un encreuament de camins. Per la dreta un corriol porta a La Plaça de l'Everest, on hi ha el monument que Taradell va dedicar als primers catalans que van assolir el sostre del món el 28 d'agost de 1985. Nosaltres seguim per l'esquerra, continuant baixant d'altitud, fins arribar a la masia de Gasala.

LA GASALA

La GasalaAquesta masia es troba documentada des de l’any 1076. És un mas molt antic, allargassat, de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. Es troba damunt una roca de gres vermell. La part fotografiada correspon a un cos annex de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües.

Continuem sempre per la pista principal cap a ponent, per sota la Serra de l'Esquís. En sortir del bosc anem a parar a una pista transversal al costat d'un gran camp. Per l'esquerra la pista porta a la masia de Can Castanyola, que veiem ben a prop.

CAN CASTANYOLA

Can CastanyolaMasia de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de baixos i pis. Està situada en una zona planera i envoltada de camps.

El PR segueix per la dreta en direcció nord i per dins del bosc. Ben aviat arribem a un gran camp, que voregem pel límit occidental. Davant nostre tenim Can Talaia.

LA TALAIA O CAN TALAIA

La TalaiaRètol a l'entrada de la finca de Can Talaia

Estem davant una gran finca senyorial en la que crida l'atenció la masia de planta quadrada acabada amb una torreta. La masia té la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana de ponent. A la part sud i oest hi veiem dos edificis de nova construcció. Està envoltada per grans roures, alzines i lloses de pedra. És una masia anterior al segle XVIII.

A continuació la pista esdevé asfaltada i marxa cap al nord travessant l'Alzinar de Vilacís. Més endavant deixem a l'esquerra la masia de Vilacís d'Amunt. Finalment el sender arriba a la carretera de Balenyà, davant mateix de l'entrada del Club de Golf Taradell. En aquest punt decidim deixar el PR i retornar a Taradell anant per la carretera. Així que continuem per la dreta seguint arran de la tanca del golf fins entrar a Taradell. Passem per la Plaça de l'Atlàntida i la Plaça de les Eres fins arribar a la capella de Santa Llúcia.

LA CAPELLA DE SANTA LLÚCIA

La façana de ponent, d'estil renaixentista, de la capella de Santa Llúcia de TaradellDetall de la llinda del portal de la capella decorada amb inscripcions i motlluresLa capella de Santa Llúcia està situada en ple centre de la part antiga de Taradell. Es va construir entre els anys 1547 i 1561, en un moment de gran eufòria a Taradell en què es celebraven grans fires de bestiar i la de Santa Llúcia tenia més anomenada. També va servir, durant els segle XVII i XVIII com a lloc per fer les reunions o assemblees el gremi de paraires i teixidors. És un edifici petit d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i amb l'absis poligonal. A la façana de ponent hi té un campanar d'espadanya de dos ulls, i un portal de pedra d'estil renaixentista. Aquest és rectangular i està emmarcat per columnes decorades tant al basament com als capitells, la seva llinda està guarnida amb inscripcions i motllures. Al seu damunt hi ha una placa en la que s'hi dibuixa el relleu d'una creu.

Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

A continuació girem pel carrer de Guillem de Mont-rodon i anem a veure la Torre de Don Carles.

LA TORRE DE DON CARLES O DE LA PRESÓ

El mur de llevant de la Torre de Don Carles, amb la finestra d'espitllera a mitja alçadaEl mur de ponent de la Torre de Don Carles amb l'accés elevat
Visita virtual a càrrec d'Osonatour.com

Entre la Plaça Major i l'antic carrer de Vic, s'aixeca la Torre de Don Carles, un altre dels edificis emblemàtics del poble. La va fer edificar el senyor de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, entre el 1545 i el 1550, en rebre Taradell el títol de vila. En aquells temps les poblacions amb aquest títol havien de ser fortificades. Per això manar construir una torre de guaita i de defensa com a part d'una gran obra de fortificació que no va arribar a veure acabada mai, al morir en iniciar-se les obres. Va servir fins temps moderns com a presó delDetall de la finestra d'espitllera amb una rodona per a apuntar, al mur de llevant de la Torre de Don Carles terme. És una torre de planta quadrada, d'uns 5 metres de base i uns 15 metres d'alçada i tot i que va ser construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals. Està construïda amb pedra basta sense polir de color gris i alguns elements de ressalt en pedra vermella. Està coronada per merlets. El mur de llevant, potser el millor conservat, presenta una finestreta a mitja alçada emmarcada per quatre carreus i a baix una espitllera amb una rodona a sota per a apuntar. Queda unida a la Plaça Major per un carreró situat a la banda nord. A través d'ell podem admirar el campanar romànic de l'església de Sant Genís de Taradell.

L'ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DE TARADELL

El magnífic campanar romànic de tres pisos de l'església de Sant Genís de TaradellL'església de Sant Genis de Taradell està documentada des del 950 però d'aquell temple primitiu pràcticament no en queda res. Va ser reedificada en època romànica i consagrada l'any 1076. Destaca per sobre de tot el magnífic campanar romànic de planta i tres pisos, realçat el segle XVIII i reproduït el 1929 al Poble Espanyol de Barcelona. L'església actual és un gran edifici barroc neoclàssic, obra dels germans Morató de Vic.

Finalment i després d'haver gaudit d'aquests darrers tresors, tornem al carrer de Guillem de Mont-rodon i el seguim cap a l'esquerra. Tot seguit girem a la dreta pel carrer de la Font, creuem la riera de Taradell per sobre el pont i arribem de nou a l'aparcament. Acabem així una caminada molt completa, equilibrada i amb moltes possibilitats. Ens han quedat varies coses per veure (la font del Castell, el rostre de les Roques Trabucaires, el monument als expedicionaris de l'Everest, el Pont d'en Gatus o del Molí del Sors,...) que deixem per a una altra ocasió.

PR-C 42 EL SENDER DE TARADELL

PR-C 42 el Sender de Taradell 2013

1 comentari :

Anònim ha dit...

Fa poc que he descobert el vostre web, però m'agradaria felicitar-vos per aquesta meravella que feu setmana rere setmana.
Soc de Taradell i trobo fantàstica la descripció de tot plegat. Vaig seguir fa uns dies una ruta pels voltants de Castellcir seguint les vostres indicacions.
Gràcies i no canvieu! Una abraçada
Dolors.

 
Anar al principi