CAMINADA POPULAR PEL TERME D'ÒDENA 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 13,55 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 223 metres, baixant: 223 metres.
Altitud mínima: 367 metres, màxima: 460 metres.
Temps total: 4 hores i 24 minuts.

Anem a fer una passejada molt tranquil·la i amb pocs desnivells. És una caminada per la zona oest de la Conca d'Òdena, concretament al voltant de les masies de l'Espelt.

Tot el grup de caminants davant les antigues escoles de l'EspeltEns trobem davant les antigues Escoles de l'Espelt. La caminada ha estat organitzada per la Colla Excursionista Òdena Matinera, AGIE el Pany del Bosc i l'Ajuntament. Durant el recorregut ens acompanyen membres de l’Agrupament Guia i Escolta El Pany del Bosc, que faran d'escombraL'església de Santa Magdalena a primeres hores del matí del grup. Arranquem en direcció nord, sota l'ombra de l'església de Santa Magdalena de l'Espelt. Amb una lleugera pujada ens posem davant de Cal Palomes, que deixem a mà esquerra per continuar cap al cementiri de l'Espelt. Envoltats de camps de conreu anem avançant pel Camí de Sant Pere d'Ardesa. Deixem el cementiri a la nostra dreta i continuem sempre pujant molt suaument. El dia està lleugerament ennuvolat i és força fred a primeres hores del matí. Davant nostre, cap al nord-oest i ajudats pel zoom de la càmera, podem acostar-nos als moderns molins del Parc Eòlic de la Serra de Rubió.

Molins del Parc Eòlic de la Serra de Rubió des del Camí de Sant Pere d'ArdesaTot seguit deixem el camí i agafem un sender, a mà dreta, que es dirigeix cap a una clapa de bosc. Hem canviat de direcció i ens dirigimCal Magí de les Alzines des de l'altre costat del Torrent homònim cap a llevant. A poc a poc anem davallant per anar a cercar el Torrent de Cal Magí de les Alzines. Aquesta gran masia s'ens presenta, immensa, a l'altra banda del torrent per sobre d'un petit bosc de pins. És el nostre proper destí i la primera de les grans masies que anirem trobant en la caminada d'avui. Entre mig de pins, romanís, argelagues i altres espècies vegetals típicament mediterrànies, arribem a la llera del torrent. Creuem el Torrent de Cal Magí de les Alzines i un cop a l'altre costat, ens enfilem, entre el bosc i els camps, fins assolir el Camí de l'Espelt i la masia de Cal Magí de les Alzines.

CAL MAGÍ DE LES ALZINES

Vista de Cal Magí de les Alzines des del sudA la masia hi hem arribat pel cantó nord, a la nostra esquerra ens queda una gran bassa. Seguim un camí cap al sud tot cercant la façana principal. Ens trobem davant d'una gran masia, formada per un edifici principal dedicat a l'habitatge i un seguit de dependències destinades a les feines del camp: celler, cups, corrals, graners... La coberta és a dues vessants i els murs de pedra amb un arrebossat antic. La casa té planta baixa, pis i golfes.

Portal d'entrada al pati o lliça de Cal Magí de les AlzinesVista de la façana principal i del cos afegit al cantó de llevant, on s'aprecia un porxo amb arcades de mig punt a la primera planta

Tot aquest conjunt d'edificis queda tancat dins d'un pati o lliça. Al cantó de llevant, afegit a l'angle de l'habitatge, hi ha un annexe de planta baixa que disposa d'un porxo amb arcades de mig punt a la primera La porta d'entrada amb arc de mig punt amb la clau gravada amb la data de 1756planta, i que comunica amb el primer pis de l'habitatge. A la façana principal, destaca l'arc de mig punt de la porta d'entrada amb un arrebossat que imita els carreus. A la clau de la porta hi té gravada la data de 1756. A la mateixa façana hi veiem traces d'un rellotge de sol. El mas està documentat des del segle XV, mentre que l'edifici actual data del segle XVIII. Antigament el mas era conegut com a Mas Palau.

Imatge del cantó de llevant, amb contraforts, del pati o lliça de Cal Magí de les AlzinesUna de les moltes referències de les reformes fetes, gravada en una placa del mur de llevant del pati o lliça

Les diverses reformes i ampliacions han quedat anotades en diferents plaques gravades: la bassa de 1884, un cobert al costat de la casa de 1878... A més a més disposa de dos edificis auxiliars, separats de la casa, i d'una bassa.

El conjunt de la bassa de Cal Magí de les Alzines vist des del camí d'accés al masTota gran explotació agrícola necessita força aigua. Aquest mas disposa d'una gran bassa per emmagatzemar-ne molta.

LA BASSA DE CAL MAGÍ DE LES ALZINES

Vista de la bassa de Cal Magí de les Alzines amb el mecanisme exterior de la sínia per extreure l'aiguaLa bassa de Cal Magí de les Alzines

Al costat de la bassa hi ha una caseta on hi hauria instal·lada la maquinària d'una sínia. Aquesta servia per elevar l'aigua des de la bassa fins als safareigs i el sistema de canals de regadiu. L’ús de sínies es remunta al període islàmic, en que la força per fer-les funcionar s'obtenia d'animals de càrrega. En les primeres dècades del segle XX, les sínies tradicionals van donar pas a un tipus de sínia més mecanitzada, amb engranatges de ferro de fabricació industrial; la força de l'animal s'havia substituït pels motors elèctrics.

Vista del mecanisme exterior de la sínia de la bassa de Cal magí de les AlzinesDetall dels engranatges exteriors de la síniaA la caseta hi hauria tota la maquinària que faria funcionar el procés. Mitjançant un sistema de pinyons i engranatges, la força motriu es transmetia als rodets exterior, que en girar arrossegaven un doble sistema de bombeig, a base de taps, que farien pujar l'aigua. Els taps passaven per dins un tub que tenia un extrem dins l'aigua. Quan els taps entraven al tub, arrossegaven l'aigua amunt, tot fent-la sortir per l'extrem superior, abocant-la per una banda en un safareig, i per l'altre a un sistema de canals.

Safareigs o dipòsits artificials per a contenir l'aigua procedent de la sínia i destinada al regPlaca situada al laterals d'un dels safareigs, amb la data gravada de 1884

Des dels recs i altres canalitzacions, l'aigua era distribuïda cap a les feixes i planes que es volien regar. Quan estava en marxa el moviment del conjunt era molt ràpid. Per facilitar l'entrada al tub, l'extrem de dins l'aigua tenia una embocadura molt acampanada.

A continuació reemprenem la caminada seguint el Camí de l'Espelt cap a llevant. Mentre avancem encara fem una darrere fotografia de tot el conjunt.

Vista de llevant de Cal Magí de les Alzines des del Camí de l'EspeltAvançant sempre pel camí principal, anem deixant a banda i banda diversos camins secundaris que van a parar als camps propers. Al cap d'una estona arribem a una cruïlla. Seguim en direcció sud-est fins arribar al veïnat de la Font d'en Masarnau. La primera casa que trobem és Cal Grimau. Al passar pel seu costat podem admirar el Pi Blanc de Cal Grimau. L'arbre va ser plantat al voltant de l'any 1925. Les nevades de 1984, de 2001 i la de 2006 en van trencar diverses branques i van obligar a fer-hi feines de poda. Les seves dimensions són importants: el volt de la soca fa 2,56 metres i la seva alçada total 15 metres. Se l'hi calcula una edat aproximada de 85 anys. Seguint el camí, a continuació trobem a mà dreta Cal Masies i una mica més enllà Cal Pelfort.

CAL PELFORT

La façana nord-est de Cal PelfortCal Pelfort del veïnat de la Font d'en Masarnau

El nom Pelfort és present al terme d'Òdena a partir del primer terç del segle XVIII i edifiquen el seu Mas en terres del Mas Mercader de Brines. El mas consta de planta baixa, primera planta i golfes. Disposa de diversos annexos adjunts al cos de la masia, formant tot el conjunt un únic edifici construït de planta irregular, amb pati o lliça interior. També té dues edificacions auxiliars, ambdues separades del volum principal. La seva coberta és a dues vessants i els murs es troben arrebossats.

El mas Mercader i el Parc Eòlic de la Serra de Rubió des del veïnat de la Font  d'en MasarnauMirant cap al nord, tenim una bellíssima panoràmica dels camps plens d'ametllers florits, amb el Parc Eòlic de la Serra de Rubió al fons de tot. Finalment arribem a una bifurcació. Per la dreta aniríem a la propera Font de Mas Arnau, situada molt a prop de l'aiguabarreig entre el Torrent de Cal Guardabosc i el de Mussons. La caminada fa un gir de 90° i es dirigeix vers el nord. En un primer moment i mentre voregem el Torrent de Cal Guardabosc, caminem envoltants de vegetació. Més endavant deixem el camí i en seguim un altre de menys evident que es dirigeix a les runes de Cal Real.

BARRACA DE VINYA DE CAL REAL

La barraca de vinya de Cal RealLa barraca de vinya de Cal Real és de planta quadrada i de llinda simple

A la banda esquerra, en mig d'un camp, descobrim una cabana de pedra seca que per la seva proximitat amb les runes de Cal Real, l'hem anomenada amb el mateix nom. Distribuïdes entre els camps de l'estens terme d'Òdena es troben diverses cabanes de pedra seca, conegudes també com a barraques de vinya. Totes elles són de datació incerta, doncs se'n van construir des de l'edat mitjana però la major part podrien ser dels segles XVIII o XIX. La tipologia és molt variable n'hi ha de planta quadrada i de rodona. Acostumen a estar fetes amb pedres de mida irregular disposades unes damunt les altres, sense argamassa. La porta sol ser de llinda recta.

El camí ens porta a creuar la Rasa de Can Bosc i per una estona entrem en un petit bosc de pins i alzines. En sortir-ne arribem a la finca d'Eco Rebanyà.

ECO REBANYÀ

Cartell a l'entrada de la finca d'Eco RebanyàEls horts ecològics de la finca d'Eco Rebanyà

La caminada forma part de les activitats de l'Ecofira d'Òdena i inclou aquesta parada a la Finca Rebanyà per veure els seus horts ecològics.

Cols i oliveres a la Finca RebanyàHorts ecològics per llogar

Eco Rebanyà, situat al terme municipal d'Òdena, lloga horts de 65 m² amb aigua, reg automàtic, eines i assessorament personal per fer el teu propi hort ecològic en plena natura. L'empresa es va crear l'1 de setembre de 2012.

Begudes a la Finca RebanyàL'agrupament escolta ajudant en el servei de les begudesA la Finca Rebanyà hi fem la parada per esmorzarAprofitem la seva zona de pícnic per esmorzar. Ara fa un bon sol i l'ambient és força agradable. Cadascú es porta l'esmorzar i la organització facilita aigua i refrescs i també cafè i llet calents. En acabar l'àpat, per part dels responsables d'Eco-Rebanyà es va comentar el funcionament dels horts de lloguer.

Responsable d'Eco Rebanyà comentant el funcionament dels horts ecològicsEl grup de caminants reben les explicacions d'Eco Rebanyà

Abans de marxar donem un petit passeig pels horts en funcionament. Fa goig de veure els naps, les cols, les petites plantacions d'herbes aromàtiques fetes per la canalla de les escoles que visiten el lloc..., en fi una idea que de moment és tot un èxit.

Col llombarda o col moradaTambé hi ha plantes aromàtiques, en aquest cas un exemplar de sàlviaBonic exemplar de col verdaMarxem de la finca seguint el recorregut previst tot pujant suaument. Anem passant entre camps i petites masies amb fileres d'ametllers ben arrenglerats. Al cap de poc desemboquem en un camí més ample i girem cap a l'esquerra. Tot seguint anem vorejant per migdia el gran casal de Cal Mercader. A mà dreta, enlairat, veiem un dels edificis annexes al gran casal. Arribem a una bifurcació de camins. Per l'esquerra marxa el que retorna a l'Espelt, nosaltres continuem per la dreta cap al nord.

CAL MERCADER O CAN MERCADER DE BRINERS

Vista de l'accés de llevant de Cal MercaderLa banda de migdia de Cal Mercader queda enlairada respecte al camí

Cal Mercader és una masia de grans dimensions producte d'una gran transformació que va tenir lloc durant el segle XIX. Al llarg de la seva història ha rebut diferents noms com Mas Brines; a partir del segle XVI Mas Mercader de Brines i Mas Carner de Brines a partir del XVIII. A la porta d'entrada de la casa hi ha la data gravada del 1878.

La banda de ponent de Cal MercaderLa façana nord de Cal Mercader

La seva estructura és de planta rectangular, amb baixos, pis i golfes, i amb la teulada a dues aigües. Disposa de diferents annexes a la masia, construïts en diferents períodes. Tot el conjunt està envoltat per un mur formant un pati o lliça interior. Els seus murs són de pedra vista i amb un arrebossat antic. Separats de la masia hi ha quatre edificis auxiliars més. De la façana principal en destaca la seva simetria, una gran balconada seguida al pis i la filera de finestres d'arc de mig punt de les golfes. A la banda nord en l'edifici adjunt, sobresurt, a la primera planta, tot un seguit d'arcades també de mig punt.

L'edifici annexe a la banda sud de Cal MercaderLa clau de volta gravada al portal de l'edifici sud de Cal Mercader

En el portal del cobert situat a l'extrem sud del conjunt, hi veiem una dovella gravada amb la data de 1789. A cada costat hi té dibuixades dues mans, en la de l'esquerra hi apareix el nom Joseph i a la dreta la grafia Polls. A la part superior de la data hi ha gravada una creu i a l'inferior una inscripció que no hem estat capaços d'entendre.

LA CASA DEL MASOVER DE CAL MERCADER

La façana de llevant de la Casa del Masover de Cal MercaderLa Casa del Masover de Cal Mercader vista des del nord

Situada a l'altra banda de Cal Mercader, la masia que allotjava els masovers és de planta regular i consta de baixos i pis. Bàsicament està formada per un únic edifici sense pràcticament edificacions annexes. Disposa d'un edifici auxiliar extern, una antiga granja, separada de la construcció principal. Crida l'atenció la coberta múltiple que està formada per cinc dobles vessants de teula ceràmica. Els murs són de pedra vista i les finestres de les golfes d'arc de mig punt.

Deixem Cal Mercader i continuem amb la caminada. Ben aviat arribem a la Plana dels Ametllers després de fer una curta pujada.

LA PLANA DELS AMETLLERS

La Plana dels Ametllers amb el Puig d'Aguilera al fons i a llevant del camíEns trobem recorrent una planúria bellíssima, plena de centenars d'ametllers ben florits en aquesta època de l'any. Les vistes cap als quatre costats són molt extenses. Des d'aquí te'n adones del significat de Conca d'Òdena.

Vista cap a migdia des de la Plana dels Ametllers, on destaca per sobre de tot la Tossa de MontbuiA llevant la vista arriba al Puig d'Aguilera i als cims de Montserrat

A llevant veiem la llarga serra que culmina al Puig d'Aguilera, sobresortint per sobre d'ella els cims de Montserrat. Al sud destaca el cim de l'escull coral·lí de la Tossa de Montbui, serra avançada del sistema Miralles-Queralt. Anem avançant, entre mig dels camps, sempre seguint el camí més important. Arribem a una bifurcació i seguim cap a l'esquerra. De mica en mica ens anem decantant cap a ponent. Al cap de poc, i després d'una lleugera pujada, arribem davant un grup de masies formades per Cal Vicentó, Can Soler i Cal Sort.

Vistes de Cal Guardabosc i Cal Sanador des de Cal VicentóDavant d'elles hi ha una cruïlla, el camí principal tomba cap a l'esquerra en direcció al sud i fa un doble revolt per recuperar la direcció de ponent. Davant nostre veiem les properes cases per les que passarem: Cal Guardabosc i Cal Sanador. El camí comença a davallar i passa per la dreta d'una torre elèctrica. Al final de la baixada i després d'un revolt que ens encara cap al nord, passem pel costat de Cal Guardabosc.

Cal Sanador vista des de Cal GuardaboscDetall de la flor d'ametller

Ara ens dirigim cap al nord paral·lels al Torrent de Cal Guardabosc. Més endavant el creuem i ens dirigim cap a ponent. Tot seguit passem la Rasa de Cal Sanador i ben aviat ens plantem davant la masia del mateix nom. Cal Sanador ens queda a l'esquerra, i a la nostra dreta unes granges.

CAL SANADOR

Cal Sanador vista des de llevantLa gran porxada del pati de Cal Sanador

La casa té una estructura rectangular i està constituïda per planta baixa, pis i una planta sota la teulada. Tot el conjunt forma una espècie de planta basilical. Poca cosa podem dir de la casa, si més no podem destacar-ne als baixos, un porxo de grans arcades que envolta tot el perímetre. Pels voltants de Cal Sanador va ser descobert un jaciment d'època romana. Les restes de Cal Sanador són representatives del tipus d'hàbitat petit, pobre i aïllat, característic de la comarca durant l'època romana. Aquestes restes, avui desaparegudes, es trobaven a uns 500 metres a ponent de la masia de Cal Sanador.

Vista vers el nord-oest dels Queixals de Cal Mercader des del Camí de les Casetes d'en VivesDeixem Cal Sanador i seguim cap al nord-oest. El paisatge de camps conreats i grans plantacions d'ametllers torna a envoltar-nos. Cap al nord-est s'aixequen les ermes carenes dels Queixals de Cal Mercader. Anem seguint el Camí de les Casetes d'en Vives, alternant entre el bosc i els camps d'ametllers. Més endavant creuem la Vall de Sant Pere d'Ardesa, enllaçant amb el Camí del mateix nom. Tombem a l'esquerra en direcció sud. Després de travessar una zona boscosa arribem a la masia de Cal Ton Barrab. Aleshores deixem el camí que seguíem i prenem el de mà dreta en direcció a Ca l'Ajut. Al cap de poc, a tocar del camí i a mà esquerra, veiem una bonica cabana de pedra seca.

BARRACA DE VINYA DE CAL BARRAB

La barraca de vinya de Cal BarrabLa silueta de la barraca emergint entre els conreus és una de les imatges més típiques del camp català. Les seves línies austeres i regulars, la pedra dels murs i la coberta vegetal es fusionen amb harmonia amb el paisatge com un element més.

La cabana de pedra seca de Cal Barrab és una barraca molt harmoniosaLa barraca de Cal Barrab és de planta rodona, amb la porta d'arc apuntat i llinda simple

La de Cal Barrab és una construcció de pedra seca, de planta rodona, amb la porta d'arc apuntat i amb una llinda simple. Està coberta amb una volta de pedra. Aquesta està formada superposant filades de pedres planes, col·locades de manera que es vagin tancant cap a l'interior. Les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua.

Detall del voladís i de la llinda plana de la barraca de Cal BarrabInterior de la barraca on es pot apreciar les filades que formen la volta cònica

Per tal de protegir la volta i impermeabilitzar-la, es cobreix exteriorment amb una capa de pedres més petites i terra. A sobre s'hi planten lliris per tal de fixar la terra. A la part exterior, a sobre de la llinda, arrenca una cornisa o voladís constituït per una filada de pedres que evita que l'aigua de pluja regalimi pels murs i es filtri cap a l'interior de la barraca.

Després de visitar-la exhaustivament, reemprenem la caminada seguint cap al nord-oest. Arribem a una bifurcació i seguim pel camí de més a l'esquerra. Tot seguit, i després de travessar una petita franja no conreada, ens desviem del camí per anar a veure una nova barraca situada a la nostra esquerra i en un marge.

CABANA DE VINYA DE LA COSTA DELS FRARES

La cabana de vinya de la Costa dels FraresSituada en el camí de l'Espelt a Rubió, la seva planta és circular, els murs són de pedra seca sense desbastar ni tallar, ni cap mena de morter. La coberta està formada per una volta de mig punt construïda amb lloses per aproximació de filades i recoberta exteriorment de terra.

Detall de la part frontal de la barraca amb paravents per protegir l'entradaImatge lateral de la cabana de la Costa dels Frares

D'aquesta barraca en destacaríem la prolongació dels murs laterals de l'entrada, a mode de paravent, que formen un passadís i que la protegirien de les ventades. Segurament s'hi aixoplugava el pagès i també li permetia guardar les eines de treball. Aquest tipus de construcció és de difícil cronologia, però va ésser corrent en aquesta comarca durant els segles XVIII i XIX.

Detall de l'entrada de la cabana de la Costa dels FraresVista de la banda de tramuntana de la barraca

A continuació el camí voreja un camp i entra en una zona que va alternant els camps i el bosc. El recorregut és molt agradable i planer. Al cap d'una estona el camí es bifurca. Seguim pel trencall de la dreta que ens porta a passar sota mateix de la masia de Ca l'Ajut. En arribar al seu camí d'accés el seguim per anar-la a veure.

CA L'AJUT

Ca l'AjutAquest mas està documentat des del segle XIV, havent rebut al llarg de la seva història els noms de Mas Balp, Mas Montblanch, Mas Borràs i Mas Déunosajut. Ens trobem davant d'una masia d'estructura irregular que consta de planta baixa, pis i golfes. A més, junt amb els edificis annexes al cos de la masia, construits en diferents èpoques, forma un únic cos amb un pati interior o lliça.

Vista del cantó de llevant de Ca l'AjutL'edifici principal amb un altre cos adjunt

També té altres edificacions auxiliars separades del mas. La coberta és a dues aigües i de teula ceràmica. Els murs són de pedra vista, i arrebossats d'un enlluernador color blanc. Les cantoneres i les obertures de portes i finestres de l'edifici tenen els acabats de pedra vista.

Detall de la porta d'entrada adovellada de Ca l'AjutDovelles gravades amb la data de 1732 a la porta de Ca l'Ajut

A la façana principal, destaca la porta adovellada d'arc de mig punt amb la data gravada del 1732 en les dovelles superiors. Si l'observem des de la banda de migdia, l'edifici s'imposa en el paisatge tant per la seva alçada com per la seva blancor, destacant sobre el verd dels arbres.

Vista de la façana sud del mas de Ca l'AjutRellotge de sol a la façana de migdia de Ca l'Ajut

En aquesta mateixa façana hi veiem un rellotge de sol pintat. A la part superior hi té el nom de l'antic mas Can Déu Ajut i la data de 1984. A la seva esquerra hi ha una finestra balconera i a sota la teulada, dues de més petites.

Una vegada hem vist la masia, retornem a la pista que anàvem seguint abans de desviar-nos. Al cap de poc enllacem amb el Camí de Cal Cornet a l'Espelt. Girem a l'esquerra i el seguim en direcció sud-est. Anem passant aprop de les masies de Passanalts, Torre Joana i Ca la Montserrat on creuem per sobre el Torrent del Canet; a continuació deixem Cal Cesc i Cal Torrents per entrar finalment a L'Espelt per la banda occidental seguint el carrer d'Oriol Martorell. En arribar al carrer de Martí i Pol tombem a la dreta i el seguim fina al final, on en un camp ens espera la gent de l'Hortet de la Salut.

L'HORTET DE LA SALUT

Els amics de l'Hortet de la Salut demostrant com es llaura a cavallL'Hortet de la Salut és un hort d'agricultura ecològica situat al centre d'Igualada, en el que ofereixen un espai a la ciutat on dur a terme tallers pedagògics i de caire social, i un punt de venta de productes ecològics. Son una associació formada per joves amb ganes de treballar i de fer les coses ben fetes, amb una visió conjunta de respecte als cicles vitals de la natura. Avui ens acompanyen i ens ensenyen com es llaura amb el cavall.

Demostració de llaurada amb arada o aladre simpleDemostració de llaurada amb brabant

Primer de tot ens expliquen que abans de sembrar o plantar cal condicionar la terra, adequant-la a l'estructura física del sòl, airejant-la i destruint les males herbes. Per fer-ho cal llaurar-la utilitzant l'arada o aladre, que és una eina que permet obrir solcs al terra i que era arrossegada inicialment per bèsties i més modernament per tractors. Comencen fent una demostració amb l'arada de pala simple. Aquesta consta d'una pala fixa no giratòria, que tomba la terra cap a un solExemple de brabant o arada de pala giratòria doble costat. A continuació ens fan una demostració amb el brabant. Aquesta és una arada de pala giratòria doble, una en front de l'altra, de manera que quan una treballa, l'altra resta enlaire, i a l'inrevés. El fet de poder girar permet de tombar la terra cap a un costat o cap l'altre, la qual cosa evita la formació de cavallons, facilitant la llaurada. Amb aquesta arada es desplaça la terra sempre en el mateix sentit, independentment del sentit de la tracció. Si es fa una passada de llaurada lineal amb la pala orientada cap a un sentit, aleshores al final de la llaurada, es gira la pala cap a l'altre costat. D'aquesta manera, les línies de llaurada adjacents es poden llaurar en direccions contraries, permetent una operació contínua al llarg del camp.

Llaurant amb el brabantHa estat tot una lliçó molt interessant d'agricultura ecològica. A continuació tornem enrere fins a trobar el carrer de Joan Mercader i el seguim cap a la dreta. Arribem al centre del veïnat de l'Espelt. Tot seguit localitzem la carretera i la seguim fins arribar de nou al punt de sortida i també final d'aquesta agradable caminada. Però encara no marxem, a tocar tenim dues visites més a fer. Per un costat, i davant nostre, l'església de Santa Magdalena de l'Espelt i a uns cionc-cents metres la Vil·la Romana de l'Espelt.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE L'ESPELT

L'església de Santa Magdalena de l'EspeltOriginàriament, amb l’aparició del castell de l’Espelt, aquest nucli es dotà d’un església, que inicilament consta com Santa Maria i, des del segle XIV com a Santa Magdalena. Va ser sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d’Òdena fins que el 1855 es decidí d’erigir-la en parròquia. Això no va tenir lloc fins el 1877, assignant-se-li l’Espelt que tenia 18 cases, més 17 pagesies, dos hostals i un molí, amb un total de 12 cases, més tres de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres.

Les façanes de ponent i nord de l'església de Santa Magdalena de l'EspeltLes façanes nord, amb la sagristia, i de llevant de l'església

És una església de planta rectangular i d'una sola nau. L'actual construcció és fruit d'una sèrie de transformacions practicades des del segle XVII fins als nostres dies. Exteriorment els murs es troben arrebossats amb ciment i estan construïts a base de pedra amb morter. Les cantonades tenen els carreus treballats i a la vista. Al costat nord de l'edifici, destaca l'afegit de la sagristia.

Detall de la porta d'entrada a la façana de ponentDetall del campanar de cadireta de quatre ulls en dos pisos

A la façana de ponent hi ha la porta adovellada d'entrada, i un campanar de cadireta amb quatre ulls en dos pisos. Aquest curiós campanar que ha esdevingut el seu tret més singular, va ser afegit l'any 1903.

L'església de Santa Magdalena de l'Espelt envoltada de camps i ametllers floritsA continuació deixem l'església i marxem pel mateix camí per on hem inicial la caminada. En aquest cas però, abans d'arribar a Cal Palomes girem a la dreta per un camí ample en direcció a llevant. En trobar el primer trencall a la dreta, l'agafem tot caminant entre mig d'un camp d'ametllers. Haurem de baixar una mica tot seguint un corriol arran d'uns marges de pedra seca en direcció sud. Ben aviat tombem a l'esquerra de pla fins arribar a un tancat dins del qual hi ha la Vil·la Romana de l'Espelt.

LA VIL.LA ROMANA DE L'ESPELT

La Vil·la romana de l'EspeltEnmig de camps de conreu i a prop de l'església de Santa Magdalena, es troben les restes d'aquesta vil·la romana. Era un assentament destinat a l'explotació agrícola i va ser habitada des dels segles II-I a.C. fins al primer terç del segle V d.C. Els materials utilitzats per a la seva construcció són la pedra, l'arena i la calç, fent servir un sistema d'encofrats. Van escollir un lloc dominant, assolellat i amb un corrent d'aigua a prop per proveir-se, mitjançant canalitzacions molt eficients, d'aigua que podien emmagatzemar en dipòsits a la mateixa vil.la. A prop hi tenien una via de comunicació que els permetia donar sortida a la producció excedent. Es tracta d'una casa rural o masia enmig d'una propietat de terra de conreu anomenada fundus pels propis romans.

La zona del menjador o triclinum, el corredor d'entrada o fauces i el pati de la Vil·la romana de l'EspeltEls dormitoris o cubícula i la cuina o culina

La vi·la disposava d'un pati interior, a cel obert, envoltat de la pars urbana (vivenda) i de les diverses dependències que configuraven la pars rustica (destinada a la producció agrícola, transformació i emmagatzematge). Els amos normalment eren absents i la masia aleshores era gestionada per una família que feien de masovers. Hi vivien normalment unes 15 persones. Sembla ser que posteriorment va tornar a ser ocupada en l'època medieval. Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Les excavacions han posat al descobert les estructures de diverses estances, algunes de caire residencial i altres destinades a l'activitat agropecuària. Algunes d'elles estaven recobertes de pintures amb motius geomètrics o vegetals; fins i tot s’ha localitzat un paviment de mosaic. En el procés d’excavació s’hi van trobar nombroses mostres de ceràmica i alguns elements tant d’ús quotidià com sivelles, agulles per al cabell, agulles d’os, esquelles, recipients per cuinar, llànties, claus de porta...; com de luxe: una safata de vidre, un dau de vori, pinces i un canelobre.

Panoràmica aèria de la vil·la dels segles II-III d.C. amb algunes estructures anteriors i posteriors. Autor: Jaume EnrichPlanta de la vil·la dels segles II-III d.C. Adaptació d'un dibuix de Jaume Enrich

La pars urbana i la pars rustica comptaven amb:
1 - un passadís o corredor d'entrada, anomenat fauces, amb pintura      mural
2 - un rebedor o espai de recepció de visites, anomenat becus, amb     mosaics al paviment i pintura mural
3 - un menjador o triclinium amb mosaics al paviment i pintura mural
4 - un pati a cel obert
5 - diverses habitacions o dormitoris anomenats cubícula
6 - una cuina o culina
7 - diversos magatzems i un celler
8 - l'hort o hortus
9 - els banys (balnearum amb hipocaust), formats per dues piscines, una      individual i una col.lectiva. Posteriorment en el segle IV s'hi va     instal·lar una premsa de raïm o torcularum
9a - habitació de serveis amb el foc (propigneum amb praetorium)
9b - sauna o sala calenta de 50°-60° (caldarium)
9c - sala tèbia 25° (tepidarium)
9d - sala freda i vestidor (frigidarium i apodyterum) amb pintura mural      i piscina petita (alveras)
9e - piscina gran del frigidarium
9f - latrines (latrina)
10 - dipòsit d'aigua cobert amb volta
11 - dipòsits i canalitzacions d'aigua
12 - porta principal
13 - abocador domèstic

Una piscina individual i la zona de les letrinesCanalitzacions de les letrines


Les terres de l’actual comarca de l’Anoia, van començar a formar part de l’Imperi Romà a partir del 218 a.C. i hi van continuar vinculades fins a la caiguda definitiva de Roma l’any 476 d.C. D’aquest període resten abundants vestigis materials i nombrosos jaciments arqueològics. En aquells moments el nucli de població més important en aquesta àrea geogràfica era el Municipium Sigarrensis, l’actual Prats de Rei, però la major part de la gent d’aquesta zona residia en les vil·les disperses perVista del sistema de canalitzacions per fer arribar l'aigua a les piscines tot el territori. Estaven situades a prop de les millors terres de conreu i de les vies de comunicació. A les vil·les hi convivien propietaris, treballadors i esclaus, dedicats al bon funcionament de les explotacions agropecuàries. Disposaven d’un alt nivell de confort, amb aigua corrent i calenta, vidres a les finestres, sistema de calefacció, conegut com hipocaust, rics elements de vaixella (ceràmiques fines i recipients de vidre), i estris d’ornamentació personal (agulles pels cabells, fíbules, sivelles...). Durant aquestes centúries els seus habitants es dedicaren fonamentalment a l’agricultura, centrada en el conreu de cereals, vinya i olivera. Una part dels fruits era destinada a l’autoconsum i s’emmagatzemaven en sitges excavades a terra i la resta es venia als mercaders.

Els romans d'aquesta vil·la disposaven de magatzems i cellers per guardar la producció agrícolaForn de cocció situat a la vila romana de l'espelt del S. II-I a.C

D'aquesta manera els permetia utilitzar quotidianament productes manufacturats a diferents parts de l’imperi (la Gàl·lia, la península Itàlica o el nord d’Àfrica). Les activitats també es complementaven amb la ramaderia i activitats artesanals de caire domèstic, com l’elaboració de teixits. Una petita part de la població també s’ocupava d’elaborar productes en petits tallers artesanals fora de la vi·la, com eines de ferro i plom o tallers de ceràmica més complexos per produir, per exemple, peces de vaixella ceràmica, la coneguda sigil·lata hispànica.

Aproximació gràfica als banys de la Vil·la romana de l'Espelt. Autor: Jaume EnrichDibuix aproximat del sistema de calefacció dels banys. Autor: Jaume Enrich

Els romans que van habitar aquesta vil·la ja disposaven d’un sistema de calefacció conegut com hipocaust, consistent en una cambra per on circulava l’aire calent, damunt la qual es construïa l’habitació corresponent. Una curiositat, les latrines eren comunes i mentre feien la feina podien fer petar la xerrada.
Segons les dades estadístiques de l'època, els romans que habitaven la vil.la tenien una alçada de 1,57 metres els homes i 1,52 metres les dones.Vista general del jaciment La seva esperança de vida estava entre els 35 i 40 anys. Les dones solien parir entre 4 i 8 fills amb una mortalitat infantil força elevada. Per les restes trobades a l'abocador podem dir que la seva dieta, a part de les verdures, llegums, cereals, ous i llet, constava de: cabres, bens, bous, conills, cérvols, galls, gallines, perdius i coloms, i peixos d'aigua salada fumats o conservats en pous de glaç. A part de vi de raïm, feien vi de roses i de violetes. Algunes de les seves receptes de cuina especialment apetitoses eren: bròquil amb panses i pinyons, puré d'enciam, porros a les brases, faves a la cassola, llenties amb castanyes, puré de pèsols amb mandonguilles, vedella o bou amb castanyes, garrí cuït amb vi...

Panoràmica cap a llevant amb els ametllers florits i Montserrat al fonsDesprés d'haver gaudit exhaustivament d'aquesta visita inesperada, retornem pel mateix camí fins als cotxes donant per acabada la caminada, no sense avans haver fet una darrere fotografia cap a llevant dels ametllers florits amb el fons incomparable de la muntanya de Montserrat.

CAMINADA POPULAR PEL TERME D'ÒDENA 2013

Caminada Popular pel Terme d'Òdena 2013 a l'Espelt
 
Anar al principi