XVIª MARXA DEL TERME DE SANT FRUITÓS DE BAGES 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 19,748 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 298 metres, baixant: 298 metres.
Altitud mínima: 207 metres, màxima: 310 metres.
Temps total: 4 hores i 59 minuts.

Ens situem a l'espai de cultura Nexe, a la Plaça Alfred Figueras davant mateix del Bosquet. En aquest lloc fem els tràmits corresponents a les inscripcions de la caminada.

Inscripcions a l'espai de cultura NexeTaula d'inscripcions a l'interior de l'espai de cultura Nexe

A continuació ens traslladem al Bosquet on som convidats a coca i vi dolç. Aquesta zona verda comença a omplir-se de caminants i corredors que s'acosten als bidons amb foc de llenya, per escalfar-se una mica.

Els caminants al voltant del foc esperen la sortidaEl foc ajuda a augmentar la temperatura que a aquestes hores és d'uns quants graus sota zero

A mesura que s'acosta les vuit del matí, la gent s'apropa al punt de sortida. Aplegats sota la banderola de la caminada, tothom espera l'esclat de la tradicional traca fallera.

Aplegats sota la banderola de la marxa al punt de sortidaL'esclat de la traca que dona inici a la caminada

Comencem la caminada dirigint-nos cap a la zona esportiva. A continuació prenem el Camí de Sant Fruitós de Bages a Viladordis, en direcció sud. Passem pel costat de la Panificadora. Magnífiques vistes sobre la plana i Montserrat. Més endavant travessem el Riu d'Or.

Panoràmica del Camí de Viladordis amb Montserrat al fonsEl camí es força pla i ample, i avança enmig de grans camps de conreu. Aviat deixem a l'esquerra un camí que porta al pont que passa per sobre l'autopista. De mica en mica ens anem acostant a la Granja del Moles. Al cantó dret, en mig dels camps, veiem la gran masia El Grau.

EL GRAU

El Grau des del Camí de ViladordisEs tractat d’un dels pocs grans masos de l'actual terme de Manresa, que ha arribat als nostres dies sense grans transformacions. El seu emplaçament dominant respecte l'entorn, fa que la seva silueta, imposant, presideixi un ampli rodal i la faci ben visible des d’una gran extensió de camps i hortes que l'envolten. De la seva estructura de tres plantes en destaca una gran eixida orientada a migdia, amb esplèndides panoràmiques de cara a Montserrat i el Collbaix.

Ens anem acostant a l'autopista Terrassa-Manresa, la C-16. Passem a tocar de la Gravera del Carner. Al cap de poc passem per sota l'autopista.

Camí del LlobregatEl camí va canviant de direcció i s'orienta cap a llevant. A mà dreta queda la vall que forma el Torrent de Viladordis. De mica en mica anem davallant cap al Llobregat. Després de passar la zona dels Presseguers de l'Anònima, arribem a una cruïlla i continuem per l'esquerra tot fent un gir de 90°. Tot seguit arribem al mirador de les tines. Ens trobem en la cinglera dels Tres Salts, amb uns setanta metres de desnivell.

EL MIRADOR DE LES TINES

Plafó informatiu al mirador de les tinesLes tines són construccions fetes de pedra, morter de calç; i impermeabilitzades a l'interior amb cairons (rajoles envernissades d'un color vermellós). La tècnica utilitzada és la de pedra seca i la volta és de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Acostumen a tenir dues entrades: a la part superior, era per on s'entrava la verema i s'abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la; i a la part inferior on hi havia la boixa (com una aixeta) que servia per extreure el vi. En aquest lloc se solia construir una barraca de vinya de pedra seca que a més de protegir la boixa, servia per poder guardar eines o dormir-hi alguna nit. La peculiaritat de les tines d'aquesta zona és que són construccions aïllades independents i no adossades als masos o masies com passa als altres indrets de Catalunya.

LA CASA DE LES TINES

La Casa de les Tines des del miradorAquest mirador ens permet veure de lluny un dels conjunts més interessants de tines al Llobregat. Es tracta de la Casa de les Tines, un grup situat a prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat, enmig d'una vinya i dins el municipi de Talamanca. Són set tines circulars alineades, i una barraca, molt ben conservades que pertanyien al mas de les Generes. Degut a que les vinyes es trobaven en indrets poc accessibles per als carros, per tal de facilitar el transport de la verema, s'elaborava el vi en el mateix lloc que es cultivava. Les tines eren els llocs on es transformava el most en vi. Les tines que es van construir a la zona daten dels segles XVIII i XIX.

EL PAS DELS MATXOS

Zoom a la zona calcària del "Pas dels Matxos" des del mirador de les tinesUna altra de les belleses que podem veure des del mirador, es troba als nostres peus i al pas del Llobregat. En el tram que el riu travessa el terme de Sant Fruitós, destaca el paisatge del tram conegut com "Els Tres Salts". Es tracta de tres indrets propers, ubicats a migdia del terme, sota la partida de Viladordis, on abunda la roca calcària permeten el pas a peu del riu Llobregat. El primer que veiem és conegut com el "Pas dels Matxos", i era el pas a peu que comunicava el terme de Talamanca i la riera de Mura amb Manresa i Viladordis. La presència de les roques, permet salvar el desnivell del riu, apareguen saltants d'aigua que creen basses, que antigament servien com a zones de bany per la població.

Continuem la caminada davallant per la pista cap al nord-oest. De mica en mica ens posem al mateix nivell que el riu. Al cap de poc trobem una bifurcació. Per la dreta el camí continua i travessa el riu per l'indret dels Tres Salts. Continuem pel camí de l'esquerra enfilant-nos una mica. A la nostra esquerra apareix el Canal de la Mina.

EL CANAL DE LA MINA

La caminada segueix paral·lela al Canal de la MinaUn dels nombrosos ponts que permeten salvar el Canal de la Mina

Aquest canal condueix l’aigua del Llobregat, que recull a la resclosa de la Caseta de la Mina, fins a una central elèctrica ubicada al veí terme del Pont de Vilomara. En el seu recorregut cap a la central de les Marcetes travessa, mitjançant mines, dues vegades la muntanya.

Avançant paral·lels al Canal de la MinaTravessant el Canal de la Mina

Al cap de poc passem a l'altra riba travessant el canal per un pont. Un cop a l'altra banda arribem a una bifurcació, per l'esquerra el camí s'enfila i remunta Les Costes. La caminada segueix per la dreta paral·lela al canal per l'anomenada carretera de les Brucardes. Més endavant arribem a la Caseta de la Mina i al mirador de la Resclosa.

LA CASETA I RESCLOSA DE LA MINA

Plafó informatiu al Mirador de la ResclosaLa resclosa de la Caseta de la MinaA principis del segle XX, els industrials manresans, Magí Gallifa, Àngel Ferrer i Lluís Vila construeixen la resclosa, la caseta del comandament i el canal per portar l'aigua al salt de les Marcetes. La Caseta que acull les instal·lacions, és un edifici de planta rectangular edificat aprofitant el pendent del marge del riu. Consta de planta baixa i pis, amb la teulada a quatre aigües. L'edifici és de maó i està arrebossat i pintat de color terrós, amb les finestres i les cantonades d'obra vista. A la façana principal s'obren dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de la central elèctrica del Pont de Vilomara. És de grans dimensions i s'encarrega de desviar l'aigua del riu cap el Canal de la Mina que discorre paral·lel al marge dret del Llobregat.

Camí de Sant BenetDeixem enrere la resclosa i continuem endavant. Per uns instants ens allunyem del Llobregat per anar a creuar per sobre del riu d'Or i a continuació el camí torna a marxar paral·lel al riu Llobregat. Aquest curs és el més important que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages i ho fa en sentit nord-est-sud-oest. Aquest recorregut arran de riu ens permet descobrir els canvis que ha sofert la vegetació de ribera.

Canyís al voral del LlobregatFreqüentment, allà on antigament hi havia boscos de ribera, amb àlbers, salzes, verns, freixes i pollancres, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Anem avançant gaudint d'aquest paisatge fluvial. Així a mà dreta hi tenim el riu, i al cantó esquerra hi tornem a tenir una bona cinglera. Es tracta del cingle de la Tolega d'uns vuitanta metres de desnivell, coronat pels xalets de la urbanització les Brucardes. A l'altra banda del riu i una mica enlairada, hi veiem el mas de Les Generes.

MAS LES GENERES

El mas de Les Generes, a l'altra banda del riu i davant la urbanització les BrucardesEl Llobregat en aquest tram fa de separació entre els termes de Sant Fruitós i Talamanca. Així doncs Les Generes pertany a aquest darrer terme. Es tracta d'un antic mas, reformat gairebé totalment, de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia. Els murs semblen fets a base de pedruscall amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades, i amb les llindes i brancals emmarcats amb pedra treballada i escopidors a les finestres. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana principal hi destaca un portal amb arc de mig punt adovellat. A l'alçada del primer pis hi veiem moltes finestres per tots els costats de la casa.

Una mica més endavant descobrim, a l'esquerra del camí, una bonica barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DEL CAMÍ A SANT BENET

Barraca de vinya margera del camí a Sant BenetVista frontal de la barraca de vinya del camí a Sant Benet

Es tracta d'una barraca del tipus aeri, de planta irregular adossada en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terreny. La coberta es de falsa volta de carreus amb restes d'un ràfec volat. Exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La porta està orientada a migdia i és de llinda plana, de pedra monolítica, que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. En el seu interior hi hem vist una fornícula. Es troba en bon estat excepte per l'ensorrament parcial de les parets laterals que sobresurten del marge.

Uns quants metres més enllà trobem un altre edifici relacionat amb l'aigua. A més de les restes industrials, tot l’entorn del riu Llobregat acull elements relacionats amb l’aprofitament hidràulic, com és el cas de la Caseta de la Mina, o les restes deL'antiga Caseta d'Aigües de l'Ajuntament
l’antiga Casa d’Aigües de l’Ajuntament. No hem estat capaços de trobar cap tipus d'informació sobre aquest element i per tant desconeixem també la seva funció. La caminada segueix el seu curs en direcció a llevant i arriba al Pont de les Generes. Aquest pont enllaça els termes de Sant Fruitós i Talamanca, a prop del mas del Les Generes i la font dels Burjons. Antigament era una palanca, que va patir els efectes de les diferents riuades del Llobregat i que, com el de Sant Benet, va ser arrasat el 1994 i aixecat de nou el 1997. Actualment és un pont de formigó sense cap interès. Al cap d'una estona arribem a una bifurcació. Deixem el camí que seguíem i ens enfilem per un sender a mà esquerra que ens apropa a Sant Benet de Bages. Abans d'arribar-hi ens espera un primer avituallament amb un caldo calent i galetes.

Caldo calent i galetes en el primer avituallament a prop de Sant Benet de BagesAvituallament en una pineda a prop de Sant Benet de Bages

Una bona organització facilita que el pas de més de 2.500 caminants per l'avituallament es faci d'una manera ràpida i àgil.

Col·laboradors entregant un got de brou calentRepartint galetes i caldo

En aquestes primeres hores del matí, amb força fred i humitat, el brou ben calent entra de meravella.

La pineda on té lloc l'esmorzarCaminants de Santpedor seguidors del bloc

Després de refer les forces, reemprenem la caminada enllaçant de nou amb una pista. La seguim cap a la dreta tot passant per la banda de ponent de la zona de Sant Benet de Bages. A la nostra esquerra s'estén un gran camp de conreu. Cap al nord-oest hi veiem una barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA A PROP DE SANT BENET

Barraca de vinya a prop de Sant BenetBona part del patrimoni en pedra seca de Sant Fruitós de Bages està constituït per les barraques de vinya, com les que anem trobant en el recorregut de la caminada. Son construccions que trobem escampades per tot arreu com a mostra d'una tradició molt lligada a la vinya i amb un marcat interès etnològic, paisatgístic i funcional. En aquest cas és una barraca aèria aïllada, de planta quadrada i llinda plana. Disposa d'un ràfec de pedres a la coberta. A continuació arribem a una bifurcació. Seguim per la dreta tot revoltant els edificis de Sant Benet de Bages.

EL MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES

Detall del campanar de l'església de Sant Benet de BagesL'església de Sant Benet vista des del camí d'accésSant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina fundada en el segle X. Del conjunt d'edificis actuals se'n destaca el claustre i l'església, acabada a principis del segle XIII, que consta d'una nau molt gran acabada en un absis i un creuer. El claustre és quadrat i conté sis jocs d'arcades dobles a cada costat. La vida monàstica de l'abadia, que conté també elements gòtics notables, va durar fins al 1835. L'any 1908 va ser adquirit per la mare del pintor Ramon Casas i en va encarregar la restauració a Josep Puig i Cadafalch. L'any 1931 va ser declarat monument nacional. És un dels monuments més emblemàtics i significatius de la comarca del Bages.

La caminada es dirigeix cap al nord, seguint la pista que més endavant esdevindrà asfaltada. A la nostra esquerra el paisatge és ple de camps de conreu amb alguna barraca de vinya; a la banda dreta es succeeixen les noves instal·lacions del complex turístic cultural Món Sant Benet. A més del monestir de Sant Benet, inclou la Fundació Alícia, de recerca alimentària, l'espai de convencions La Fàbrica i l'Hotel Món Sant Benet.

BARRACA DE VINYA DELS CAMPS DE SANT BENET

La barraca de vinya dels camps de Sant BenetUna altra perspectiva de la barraca de vinya dels camps de Sant BenetEn un camp situat a la nostra esquerra descobrim una nova barraca de vinya. També és del tipus aeri aïllat, com la majoria de les que anem trobant, de planta quadrada i amb la llinda plana. Aquesta la veiem en perfecte estat i amb les parets arrebossades amb morter i ciment. Està tancada amb una porta de fusta, que indicaria que encara està en us. Bones vistes sobre la veïna població de Navarcles.

La població de NavarclesFinalment enllacem amb la carretera de Sant Benet de Bages i la seguim cap a la dreta fins arribar a uns horts. Tot seguit tombem a l'esquerra, seguint un camí que entre mig dels horts davalla cap al Llobregat. El recorregut segueix paral·lel aigües amunt el riu Llobregat. Al cap d'una estona ens allunyem del riu, remuntant el talús de l'esquerra, fins enllaçar amb la carretera de Sant Benet de Bages que seguim cap a la dreta. Després d'un bon tram de carretera asfaltada passem pel costat de l'antiga Fàbrica del Pont Vell.

LA FÀBRICA DEL PONT VELL O FÀBRICA VERMELLA

El cantó sud i ponent de la Fàbrica VermellaLa fàbrica està situada a tocar de l'antic Pont de Navarcles que travessa el riu Llobregat, al marge dret de la riba del riu, dins el terme de Sant Fruitós de Bages. Tot el conjunt ha estat construït dins d'un mur arrebossat i pintat en color vermell, fet que li ha acabat donant el nom de Fàbrica Vermella. També és coneguda amb el nom de fàbrica del Pont de Navarcles, especialment al veí municipi de Navacles, ja que bona part dels treballadors de la fàbrica eren originaris d'aquest municipi. El conjunt industrial s'estén seguint la riba del riu Llobregat i està format per un seguit d'edificacions d'ús industrial en sentit est-oest formant dues fileres d'edificis paral·lels, i en els costats nord i sud, sense edificis, uns murs tanquen el recinte, configurant un espai tancat.

El portal d'entrada al recinte industrial de la Fàbrica VermellaEl mur de ponent amb contraforts de l'església de Sant Antoni de la Fàbrica Vermella

L'accés al recinte es fa per un alt portal obert al mur de tancament de tramuntana, al peu del Pont de Navarcles, on hi ha un rètol que indica: "Recinte industrial del Pont Vell". Al cantó nord hi ha l'església del recinte industrial, consagrada a Sant Antoni. És un edifici molt senzill, de planta rectangular, cobert a dues aigües i carener perpendicular a la façana; està orientat de nord a sud. La façana principal està presidida per un portal coronat per un frontó triangular de pedra. Sobre el frontó hi ha un finestral semicircular. Destaca la presència d'un seguit de contraforts exteriors, entre els quals s'obren finestrals de llinda en arc de mig punt, situats a la part superior del mur.

Deixem la fàbrica i el Pont Vell a la nostra dreta, i continuem per la carretera en direcció nord. Poc abans d'arribar a la carretera de Manresa a Vic, ens desviem a mà esquerra per anar a buscar un pas subterrani que ens permeti creuar-la amb seguretat.

Pas subterrani de la carretera de Manresa a VicUn cop a l'altra banda seguim cap al nord fins a una cruïlla. En aquest punt enllacem amb el Camí Vell d'Artés i el seguim cap a la dreta. De seguida deixem un camí a l'esquerra que s'endinsa a la Vall dels Horts. Aquesta és una zona molt extensa de camps de conreu vinculats històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. La seva importància ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, envoltats d'una forta pressió urbanística i industrial. Actualment només es troba habitada per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torroella de Dalt. El primer d'ells el veiem allunyat cap al nord.

EL MAS DELS CASALS

El mas Els Casals des del Camí Vell d'ArtésÉs un mas de planta rectangular, que ha crescut afegint-hi altres edificacions tot formant una estructura comuna. El conjunt es troba aixecat aprofitant el pendent d'un petit turó. Des de lluny veiem que consta de planta baixa i primer pis, la coberta a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs es veuen sense arrebossar i amb les cantonades reforçades amb carreus treballats. El mas Casals és un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós. Documentalment apareix des del 1288 com a mas de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels horts.

Continuem amb la caminada tot decantant-nos cap al nord-est, entre mig de camps de conreu i clapes de bosc. No tardem gaire en passar molt a prop del mas de Torroella de Dalt, que ens queda també a mà esquerra.

EL MAS DE TORROELLA DE DALT

El mas de Torroella de Dalt des del Camí Vell d'ArtésL'edifici actual és un mas aixecat entre els segles XVII-XVIII, de planta quadrangular cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra amb les cantonades reforçades amb carreus més ben tallats i de mida més gran. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està situada a la banda de ponent.

La façana de llevant del mas de Torroella de DaltDetall de la façana de migdia

A la façana de llevant hi veiem un seguit de petites finestres a la planta baixa, una finestra balconera al centre del primer pis, envoltada per algunes finestres de petit tamany a banda i banda, i un petit finestró al pis de les golfes, ben bé sota la línia del carener. La façana de migdia compta amb un espai tancat que la precedeix destinat als animals. Destaca una finestra balconera a l'alçada del prime pis, que dóna accés a un petit terrat aixecat sobre un cos quadrangular que corresponia a una antiga cisterna.

Seguim endavant fins a sortir a la carretera d'Artés. La seguim cap a l'esquerra fins a trobar el camí d'accés a la Torre del Pont de Cabrianes. Avancem per ell fins arribar a la masia.

LA TORRE DEL PONT DE CABRIANES

La Torre del Pont de Cabrianes des de la carretera d'ArtésAquesta antiga casa rural, és actualment seu d’un modern molí d’oli de gran producció: el Molí d'oli Roch del Bages. Per les seves característiques arquitectòniques cal pensar que es tracta d’un edifici dels entorns del segle XVIII, aixecat com a casa destinada a feines agrícoles. No presenta cap element significatiu que pugi destacar-se entre les altres cases rurals del terme.

En aquest lloc tot està a punt per l'esmorzar.

Botifarra a la brasa acabada de fer per a un bon esmorzarUnes immenses graelles van coent, per tongades, les botifarres que acompanyaran el pa amb tomàquet dels entrepans de l'esmorzar. La seva olor i el fum que desprenen fa estona que el veiem i sentíem de força lluny.

El moviment de graelles és constantRepartiment de botifarres per l'esmorzar

Seguint la fila ben organitzada, recollim el pa amb tomàquet i més endavant la botifarra acabada de fer.

La taula de les begudesTot l'espai és ben ple de caminants esmorzant

Després d'esmorzar i d'intercanviar impressions entre companys i amics, ens tornem a posar en marxa retornant a la carretera d'Artés. Girem a la dreta duran uns pocs metres. De seguida agafem un camí a l'esquerra que porta a uns camps de conreu. Revoltem el camp per la banda dreta fins enllaçar amb un camí de bosc. El seguim cap a la dreta tot vorejant el Bosc d'Olzinelles. El camí va a sortir a la carretera del Pont de Cabrianes a Callús pel Pla de Santa Anna. Tombem a la dreta en direcció a la carretera d'Artés. Des d'ella tenim unes boniques perspectives de l'antiga colònia tèxtil del Pont de Cabrianes.

LA COLÒNIA TÈXTIL DEL PONT DE CABRIANES

L'antiga colònia tèxtil del Pont de Cabrianes des de la carretera de CallúsLa Torre de l'Amo i l'església de Sant Jaume del Pont de Cabrianes

L'abandonament d'aquesta colònia es nota en l'avançat estat de degradació dels seus edificis. El conjunt de la colònia inclou els antics habitatges dels treballadors i del propietari de la fàbrica, que era coneguda com "del Pont de Cabrianes". Està format per dos grans grups d'edificis, per una banda els que acollien les vivendes dels treballadors, i per l'altra la torre-vivenda del propietari de la fàbrica. Al costat de la torre hi ha l'església de Sant Jaume del Pont de Cabrianes i la fàbrica.

Les vivendes dels treballadors de la colònia del Pont de CabrianesLes vivendes dels treballadors es troben al peu de la carretera d'Artés. Són dos edificis, de planta rectangular, units per la banda nord en una sola façana i que es prolonguen amb un mur de tancament que crea un pati rectangular. A migdia del tancat hi ha adossat un cobert enrunat. La part inferior dels dos edificis és de pedra, i la part superior combina la pedra i el maó. Les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra més grans i molt ben tallats. Actualment hi ha un arrebossat de ciment, però encara es pot observar el mur original. La coberta és a quatre vessants. Consten de planta baixa, primer i segon pis. Les diferents façanes estan plenes de finestres rectangulars. A la planta baixa destaquen dues arcades de mig punt rebaixades i protegides per reixes. Al primer pis de la façana de ponent, hi veiem dues arcades de maó, reforçades amb un pilar també de maó.

Arribem de nou a la carretera d'Artés i la seguim cap a l'esquerra. Davant nostre, a la dreta de la carretera, hi ha Ca la Rosa.

CA LA ROSA

Ca la Rosa del veïnat d'OlzinellesAquesta casa pertany a la partida d’Olzinelles, i es troba a tocar de l’antiga colònia industrial del Pont de Cabrianes. Es tracta d’una antiga casa rural amb orígens segurament del segle XIX, i que s'està remodelant amb una gran barreja d'estils arquitectònics. No té cap tipus d'interès artístic o cultural, tant sols és un punt de referència en el paisatge. Avancem en direcció nord i ben aviat passem per davant de les vivendes dels treballadors. Aquestes es troben a la nostra dreta i en un nivell més baix, degut a l'asfaltat de la carretera, que va aixecar el nivell del terra. Davant per davant, a la banda esquerra, hi ha la Torre de l'Amo de la colònia.

LA TORRE DE L'AMO

La Torre de l'Amo de la Colònia del Pont de CabrianesLa vivenda del propietari envoltada per quatre torres que li confereixen un aspecte de castell

L'edifici del propietari de la colònia, es troba davant mateix de les vivendes dels treballadors. Es tracta d'un sol edifici de planta rectangular amb quatre torres a les cantonades. Visualment les torres és el primer que veiem, ja que la vivenda rectangular està situada al mig d'elles i només s'eleva fins al primer pis, mentre que les torres arriben al segon pis. L'edifici està construït combinant la pedra i el maó, però s'ha arrebossat externament imitant els carreus de pedra. La façana principal s'orienta a llevant, i s'obre amb una porta a la planta baixa. Tot l'edifici està ple de finestres rectangulars protegides amb porticons de fusta. Al voltant de les finestres hi veiem un espai llis arrebossat, en el que s'hi ha pintat dos rombes de color vermell a la part de la llinda. És un edifici amb una estructura arquitectònica molt simètrica i ordenada.

Tot seguit deixem la carretera i agafem un camí que surt a mà esquerra, i que ens permet passar per davant de l'església de Sant Jaume del Pont de Cabrianes.

L'ESGLÉSIA DE SANT JAUME DEL PONT DE CABRIANES

La rectoria i l'església de Sant Jaume del Pont de CabrianesEs tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola nau coberta amb una teulada a dues vessants i amb l'absis semicircular situat a ponent. L'església està orientada d'est a oest, però de forma invertida, mantenint l'entrada principal a llevant i l'absis a ponent. Els murs són de pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma regular. A la cantonada sud-est s'aixeca un campanar rectangular amb la coberta a quatre aigües. A la part superior hi ha quatre finestres rectangulars acabades en arc de mig punt on hi ha les campanes. Adossada a la part de migdia de l'església hi ha la rectoria que forma un sol bloc amb ella. Té una alçada inferior a la de l'església, el que ens permet observar una filera de finestrals, situats ben bé sota la teulada de la façana de migdia de l'església, que formen un seguit de tres blocs de finestrals de tres finestres cadascun. Es tracta d'obertures rectangulars, rematades a la part superior per un arc de mig punt.

La façana oriental de l'església de Sant Jaume del Pont de Cabrianes  amb un gran rosetó i un fris d'arcuacions cegues d'estil llombardL'església de Sant Jaume del Pont de Cabrianes des de Can Bertran

S'accedeix a l'església per un portal a la façana principal, després de pujar dos graons. El portal està rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d'arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals. Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. El timpà del portal és completament llis i no té decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó. Per sobre d'ell sobresurt de la façana un fris format per arcuacions cegues, imitant els arcs llombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell inferior. Es tracta d'una façana d'estil neoromànic.

Deixem l'església i anem a sortir de nou a la carretera a l'alçada de Can Bertran.

CAN BERTRAN

Can BertranÉs un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada a llevant. Els murs són de pedra amb carreus disposats de forma regular i amb les cantonades reforçades amb carreus més grans. La façana principal compta, a la planta baixa, amb dues grans arcades de mig punt fetes amb dovelles petites. Una és la porta d'accés a l'actual edifici, i l'altra es troba tapiada parcialment. Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria formada per quatre grans arcades acabades en un arc molt rebaixat i sostingudes per columnes quadrangulars de pedra amb capitell. Aquestes arcades permeten veure el sostre format per un embigat de fusta. A les golfes s'obre una altra eixida situada directament sota la teulada. Aquesta galeria disposa de tres columnes quadrangulars, decorades a la part superior per una motllura i un capitell. Aquest edifici és anomenat també Casa Gran del Pont de Cabrianes. A finals del segle dinou, el seu propietari, Josep Bertran Dalmau, va promoure el projecte d'aixecament de la fàbrica i de la construcció del salt d'aigua i del canal, del Pont de Cabrianes, en terrenys de la vasta finca dels Bertran.

Deixem la carretera i seguim el camí que arrenca a l'esquerra abans de creuar el Pont Nou de Cabrianes. De seguida trobem l'avituallament on podem prendre cafè i gotes.

L'avituallament del cafè darrere la Casa GranCol·laboradors a la taula del cafèTambé hi ha un servei per esbandir els gotsCom ja és habitual en aquesta caminada, al cap de pocs quilòmetres de l'esmorzar, els amics de Sant Fruitós ens esperen amb la paradeta del cafè i els licors. Aquest any ha estat tot un encert el poder triar entre diferents possibilitats, cafè sol, descafeïnat, tallat, cigaló...

La parada del cafè amb la façana nord de Can Bertran i el campanar de Sant Jaume del Pont de Cabrianes al fonsDesprés d'aquest petit descans la caminada continua seguint el camí cap al nord i paral·lelament al riu Llobregat. Al cap de poc entrem en el terme municipal de Sallent i una mica més enllà arribem a la Fàbrica del Pont de Cabrianes.

LA FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES - LA FÀBRICA SITJES

Arribant a la Fàbrica del Pont de Cabrianes situada en terme de SallentEn el temps de la forta expansió industrial tèxtil cotonera a Catalunya, era molt corrent que rics propietaris rurals invertissin els seus guanys en la construcció de fàbriques, no per treballar-hi directament sinó per llogar-les a industrials perquè les explotessin. És el cas de la construcció d'aquesta fàbrica, del salt d'aigua i del canal, dins la finca de Can Bertran per part de Josep Bertran. A l'època de màxim creixement i major nombre de treballadors, la fàbrica proporcionava habitatges als treballadors, sorgint la petita colònia industrial del Pont de Cabrianes, amb hostal, escola i església. L'any 1916, la fàbrica va ser llogada a l'empresa Filatures Ricart S.A., la qual hi va muntar transmissions i maquinària, dedicant-se a la filatura. L'any 1921, la fàbrica del Pont de Cabrianes va llogar-se a l'industrial manresà Jaume Sitjes Riera que va instal·lar prop de 5.000 fusos de filar. Aquest fabricant també era propietari d'una altra a Artés, i una altra a Manresa, coneguda com Cal Sitges o del Pont de Fusta. Totes tres fàbriques van cessar la seva activitat l'any 1966. Es tracta d'un interessant edifici industrial, que reuneix totes les característiques típiques de l'arquitectura d'una fàbrica de pisos. Consta de quatre plantes amb teulada a dues aigües i columnes de ferro colat al seu interior.

El Polígon Industrial Pla del MasDeixem el camí que porta fins a la fàbrica, i la envoltem per la seva banda de ponent. Arribem a una cruïlla de camins. Seguim per l'esquerra tot remuntant entre camps de conreu fins a sortir al Polígon Industrial Pla del Mas. Seguim el carrer d'Isidre Santanach en direcció sud-oest. Cap al final del carrer, agafem el segon corriol a l'esquerra que després de passar per dins d'un bosquet va a sortir a la carretera de Callús. La creuem i un cop a l'altra costat agafem un camí ample que ens deixa, en poca estona, als peus d'Olzinelles.

SANT JAUME D'OLZINELLES

Sant Jaume d'OlzinellesEs tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII, amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. Aquest té centrada una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt adovellat. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera.

L'absis de Sant Jaume d'Olzinelles amb una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt adovellatEl mur de ponent enllaça mitjançant un passadís amb el veí Mas d'Olzinelles

La porta actual d'accés és d'època més moderna i està situada al mur de migdia, però ocupa el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. De l'antic portal encara es pot veure l'arc de mig punt adovellat sobre la porta actual.

La façana de migdia de Sant Jaume d'Olzinelles amb la porta actual i l'arc adovellat de l'antic portalRètol informatiu de Sant Jaume d'Olzinelles

Observant el mur de ponent veiem que s'uneix al Mas d'Olzinelles per mitjà d'una arcada sobre la qual hi ha un passadís més modern. Aquest mateix mur està coronat per un campanar de dues obertures que s'aixeca mitjançant una paret. Sota el campanar hi ha una finestra quadrada que pertany a les reformes posteriors de l'edifici.

Interior de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles on s'aprecia la degradació de la nau amb l'absisDetall del petit cor de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles

L'interior de la nau és molt senzill i té les parets enguixades. Podem apreciar la gradació que fa el sostre per enllaçar les diferents alçades entre la nau i l'absis. Amb les reformes s'hi va construir un petit cor a la banda de ponent. Al mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristiaLa façana nord amb una estructura pre-romànica de l'antiga església o capella, una estructura pre-romànica del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, ja que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i una mica descentrada hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i amb els angles arrodonits.

EL MAS D'OLZINELLES

El Mas d'Olzinelles i l'església de Sant Jaume des del cantó de migdiaAquest mas està situat a dalt d'un petit turó, enmig de camps de conreu i boscos, a tocar de l'antiga església de Sant Jaume d'Olzinelles. Un mur de contenció salva la distància i l'alçada que hi ha amb el camí que passa a migdia del mas, creant un petit pati interior. Un pontarró a la banda de ponent, ara ensorrat, permetia pujar fins a l'era i fins al mas.

La façana principal, orientada al nord, del Mas d'OlzinellesFinestra amb la llinda emmotllurada de la façana nord del Mas d'Olzinelles

El mas és un edifici de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer i segon pis i amb la teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Els murs estan construïts a base de carreus rectangulars disposats en filades molt ordenades que indiquen l'antiguitatEl portal d'entrada, adovellat, de la façana nord de la construcció. La façana principal es troba encarada al nord, que és el lloc més planer del turó. S'hi accedeix per un gran portal adovellat situat al centre de la façana. Es tracta d'un portal format per una arcada de mig punt feta a base de dovelles molt regulars, quadrangulars a la base i els brancals i en forma de tascó a l'arcada. Actualment està tapiat amb maó, però hi té un forat que permet entrar-hi. Hi ha molt poques finestres en aquesta façana i més aviat petites. Es troben distribuïdes de forma irregular entre el primer i el segon pis. La façana de migdia, compta amb un portal quadrangular, obert al cantó de llevant.

La façana de migdia del Mas d'OlzinellesEs tracta d'un portal arquitravat, presidit per una gran llinda monolítica. A la resta de la planta baixa només s'obren petits finestrons en forma d'espitllera, la qual cosa indica que segurament en aquest cantó només hi havien les quadres i altres espais de treball. Al primer pis hi ha un seguit de finestres balconeres i balcons, i al segon unes quantes finestres de mida més petita. Un seguit d'arcades formen una petita galeria a l'edifici de llevant, sobre el portal arquitravat.

Interior del Mas d'OlzinellesPart superior d'una de les grans tines del Mas d'Olzinelles

El Mas d'Olzinelles és actualment l'únic testimoni que resta de l'antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. Aquest mas va ser propietat dels Bertran, que van fundar la Casa Gran del Pont del Cabrianes, per on hem passat anteriorment, coneguda com Can Bertran. El trasllat de la família a aquesta nova casa vora el Pont, va deixar en mans de masovers el mas original. El seu interior és una mostra extraordinària del pas del temps. Grans arcades, murs imponents... es descobreixen a la part més antiga del mas.

Interior d'una de les tines folrada de cairons envernissatsUn parell de tines contigües mig destrossades

Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxim esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va reflexar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas. Testimoni d'aquella època en són la gran quantitat de tines, algunes d'elles immenses, que es poden veure en els baixos de l'edifici.

Deixem enrere el conjunt d'Olzinelles sense deixar de reflexionar sobre l'important patrimoni que tenim abandonat al nostre país. Seguim el camí cap a ponent fins a trobar una bifurcació. En aquest punt té lloc la separació de les dues caminades. Nosaltres seguim el trencall de l'esquerra que marxa en direcció sud entre mig dels camps. En arribar a la massa boscosa del Bosc d'Olzinelles, girem cap a la dreta seguint per dins del bosc i cap a ponent. Aquest és el principal reducte de vegetació espontània del pla de Bages. L'arbre dominant és l'alzina. Sortim del bosc i tornem a avançar envoltants de camps de conreu. Aviat tornem a veure les barraques de vinya omplint el paisatge.

BARRACA DE VINYA DEL PLA DEL MAS

Barraca de vinya del Pla del MasEs tracta d'un paisatge modelat per l'esforç de segles i lligat a la viticultura, que es va expandir a partir de l'Edat Mitjana, arribant a ocupar bona part de la superfície agrària en el segle XIX abans de l'arribada de la fil·loxera. Això vol dir que tot aquest immens espai va quedar abandonat, afavorint que el bosc de pi blanc, alzina i roure ocupés el seu lloc. Aquesta és la explicació del perquè el paisatge actual és ple de marges i barraques de vinya. Aquesta que veiem ara, és un exemplar aïllat de tipus aeri, de planta circular i amb la llinda plana.

Avancem una mica més i de seguida trobem el tercer avituallament a tocar del mas de Les Oliveres.

El darrer avituallament de la caminada curta a prop del mas de Les OliveresFruita i dolços per recuperar energies

Aquest és l'avituallament de la fruita. Hi trobem taronges i pomes, i també dònuts i una mica de xocolata. Tot preparat per encarar el darrer tram de la caminada. Tot seguit la caminada passa per davant del mas de Les Oliveres. Ho aprofitem per acostar-nos-hi i donar-hi una ullada.

EL MAS DE LES OLIVERES

El mas de Les Oliveres vist des del tercer avituallamentEl mas de Les Oliveres vist des del cantó de migdia

El conjunt arquitectònic del mas Oliveres està format per la casa de Can Oliveres, l'antiga casa dels masovers, i dues grans xemeneies que pertanyen a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur que el separa dels camps propers, formant un espai interior en forma de pati. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana, i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal.

La façana principal orientada a ponent de Can OliveresDetall del portal d'accés amb la llinda d'arc rebaixat, i picaportes de ferro imitant lleons

A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren tres finestres i dos balcons centrals, i al segon, cinc finestres de diferents mides. Totes elles amb llindes monolítiques de pedra picada.

La façana de migdia de Can Oliveres, en la que destaca la gran balconada i la galeria porxada. També hi veiem la torre que corona l'edifici i la xemeneia de l'antiga alcoholeraA la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'estén al llarg de tota la façana del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta, formada per cinc grans arcades d'arc de mig punt. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al pis superior hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre està protegit amb una balustrada de columnes molt atapeïdes.

La torre de l'antic molí d'aigua de Can OliveresDetall de la part superior del molí de vent del pou d'aigua de Can Oliveres

Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. La segona xemeneia, situada fora del perímetre del mas i uns metres a migdia, correspon a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estrenyent a mida que s'eleva.

El conjunt del mas de Les Oliveres vist des de la banda de ponentDeixem aquest bonic conjunt tot re-emprenent la caminada seguint el camí que marxa cap a ponent. De tant en tant ens girem per tornar a contemplar aquest bonic conjunt. Sens dubte el mas de Les Oliveres és un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. Més endavant veiem a mà esquerra, cap a llevant, una sínia.

LA SÍNIA DE LES OLIVERES

La sínia de Les OliveresAproximació a la sínia de Les Oliveres situada en mig dels camps

Es tracta d'una construcció circular de pedra. S'hi accedeix per un únic portal estret d'obra, acabat en un arc de mig punt. Ens expliquen que al seu interior es guarda part dels engranatges que feien funcionar la bomba que substituí l'antiga sínia. És d'estil popular i es va fer per a la captació d'aigua.

A continuació creuem una pista transversal i arribem a tocar de l'autopista de Montserrat. Girem a l'esquerra tot seguint-la paral·lelament fins arribar a un pont que ens permet creuar-la per sobre. Després de fer-ho, comença una lleugera pujada pel Serrat dels Mussols que, sense deixar mai la pista principal, ens porta a sota mateix de la Torre de Sant Martí. Seguim endavant i en no res veiem les primeres cases de Sant Fruitós. Hi entrem pel carrer de les Olives, seguim pel carrer de les Escoles i creuem la carretera de Vic a l'alçada del Cobert del Batre. Tot seguit tombem a l'esquerra pel carrer del Doctor Duran fins al carrer de la Pesca. Girem cap a la dreta fins arribar a la Plaça d'Alfred Figueras i d'aquí al Bosquet.

Col·laboradores entregant les samarretes com a obsequi de la caminadaAl finalitzar una mica de coca, fruita, ganyips i begudes al Bosquet

En arribar al Bosquet rebem la tradicional samarreta com a record de la caminada 2013. També ens refem amb coca, ganyips, xocolata, fruita i begudes, un complet pica-pica per finalitzar aquesta entretinguda caminada pel Pla de Bages.

16ª MARXA DEL TERME DE SANT FRUITÓS DE BAGES

Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages 2013
 
Anar al principi