XXVIIª CAMINADA POPULAR DE SANT FELIU DE CODINES


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 16,07 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.363 metres, baixant: 1.349 metres.
Altitud mínima: 394 metres, màxima: 848 metres.

El recorregut de la caminada d'aquest any es fa per l'entorn de la riera de Caldes. Travessarem paisatges i llocs força amagats i d'especial bellesa. L'itinerari és accidentat i te trams amb forts pendents, seguirem pistes però sobretot corriols estrets i enfangats; i creuarem rierols plens d'aigua. El dia s'aixeca ennuvolat però no fa fred, el plou i fa sol ens acompanyarà la major part del recorregut.

Sortim de la Plaça d'en Josep Umbert i Ventura (1844-1917), fill il·lustre del municipi que inicià el desvetllament industrial del poble, d'on fou batlle i que va crear importants fàbriques a Granollers, a Sants i a Monistrol de Montserrat. Seguirem pel carrer de la Travessia per girar de seguida a la dreta pel carrer de Mossèn Josep Rossell. Passem pel carrer i plaça de la Fonteta fins l'església de Sant Feliu.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE CODINES

Església de Sant Feliu des del carrer FontetaL'església de Sant Feliu des de la plaça de la rectoria

L'església parroquial de Sant Feliu de Codines, amb la raconada de la rectoria, es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral. És un edifici ampli i harmoniós refet entre el 1940 i el 1948 aprofitant part d'una església anterior edificada entre el 1698 i el 1754 i volada el 1939. Uns capitells pre-romànics, de tipus califal, conservats a la rectoria revelen l'existència d'una església pre-romànica i sembla que pel 1193 se'n va consagrar una altra, per bé que l'acta que ho diu és apòcrifa i plena de falsedats. El campanar és modern (1954) i es va fer sobre una base aixecada al segle XVIII. La rectoria té antics portals i finestres, però en una bona part ha estat refeta fa pocs anys.

Passem pel carrer de la Sagrera que forma part del nucli primitiu, nascut a ponent de l'església, i que encara conserva una fesomia peculiar i arcaica amb els seus carrerons estrets i tortuosos i la plaça de la Sagrera, on hi ha notables cases amb portals adovellats i finestrals dels segles XVI al XVII. Caminem un tram de la carretera de Gallifa i de seguida girem a l'esquerra pel camí de les Elies. En arribar a l'alçada del cementiri, deixem el camí i ens enfilem cap al camí de Solanes. Més endavant passem pel costat de la zona esportiva i arribem al peu del Turó de Solanes. Després d'aquesta pujada ens espera el primer control i avituallament.

TURÓ DE SOLANES 706 m.a.

Al peu del Turó de SolanesEl primer control al peu del Turó de Solanes

El Turó de Solanes és una muntanya formada per sediments. Concretament des de la riera de les Elies fins al punt mes alt del turó, està constituït per materials rogencs, formats per gresos, conglomerats i argiles; a cotes mes altes afloren uns materials molt mes durs, que formen les cingleres que es veuen baixant cap a les Elies. Aquestes cingleres són roques carbonatades, anomenades popularment calcàries, d’origen marí. Les pistes i camins que trepitgem ho demostren: són d'un viu color vermellós i argilós.

Ara seguim un tram molt planer que ens permet adonar-nos de la riquesa boletaire d'aquests terrenys. Arran de camí n'està ple!!!

Bolets sota el Turó de SolanesBolets sota el Turó de Solanes

Arribem al racó de la Teixonera. Deixem la pista que ens portaria a les Solanes (va ser el primer sanatori naturista de tot l'estat espanyol, fundat per uns alemanys) i agafem un corriol a l'esquerra que comença baixant en direcció el Fonoll. El mas de Solanes i el del Fonoll, es consideren pertanyents a Sant Feliu per la seva història encara que són del municipi de Caldes de Montbui.
De seguida trobem a la nostra esquerra les restes molt malmeses d'una barraca de marge.

Barraca de marge prop del camí de les SolanesBarraca de marge prop del camí de les Solanes

Seguim la llarga baixada que desemboca en una pista que passa per sobre de la masia-restaurant El Fonoll. Arribem a un pal indicador de les masies del Fonoll i la Baliarda. Aleshores abandonem la pista i baixem cap a l'esquerra per un camí ple de rocs i branques que es torna corriol amb més pedres, branques, arrels i fang, molt fang. Fent giragonses baixem fins al Sot de la Beliarda, al fons de la vall per on passa el torrent de les Elies.

Rovelló al Sot de la BaliardaBaixant cap el Sot de la Beliada

Arribem al Torrent de les Elies que creuem i començarem a enfilar-nos per un corriol ple de vegetació.

Pal indicador Riera de les Elies-Sot de la BeliardaRiera de les EliesRiera de les EliesRiera de les Elies

El corriol travessa espais amb platanedes i pollancredes que comencem a acolorir de tardor les seves fulles.

Pollancreda a la Riera de les EliesPollancreda a la Riera de les EliesQuan arribem a la confluència amb la riera de Gallifa, descobrirem un gorg estacional d'aigua conegut com a Gorg Negre: un lloc amagat ple d'encant sota la silueta dels Cingles de Gallifa.

La Riera de Gallifa i el Gorg NegreLa Riera de Gallifa i el Gorg Negre

Una vegada travessada la riera seguim el corriol costerut que enllaça amb la pista del Genestós de Gallifa. La visió dels Cingles de Gallifa sobresortint en mig de la boira, converteix l'entorn en un espai irreal.

Pujant des de la Riera de GallifaLa Mola de Gallifa entre la boiraDescansant a la pista del GenestósDescansant a la pista del Genestós

El corriol va avançant i el dia sembla que vulgui aclarir-se. Al fons tenim bones vistes del poble de Gallifa i el seu Castell-santuari de l'Ecologia.

El poble de GallifaEl poble de Gallifa i el seu Castell

Continuem la caminada gaudint de bonics racons, tenint sempre present la cinglera de Gallifa.

La Mola de Gallifa des de l'ArenyBonic gorg al torrent de la Fenosa-Riera de Caldes

La caminada continua, sempre pujant, fins que ens porta al Pla de Cabanyelles, on tindrem el segon control amb l'esmorzar.

EL PLA DE CABANYELLES

Els Cingles de Gallifa des del Pla de CabanyellesEl Castell de Gallifa des del Pla de CabanyellesEls Cingles de Gallifa des del Pla de CabanyellesEsmorzant al Pla de CabanyellesEsmorzant al Pla de Cabanyelles


















Reemprenent la marxa des del Pla de CabanyellesVoregem el Serrat del Cau i ens dirigim per un corriol cap el mas de la Roca. El camí és ple de flors de campanetes blanques que ens mostren les mates de bruc, i els arboços ben acolorits amb el vermell de les cireres de pastor.

Bruc d'hivern ben floritCaminant entre brucs florits

Ens dirigim cap a la masia de la Roca que passarem pel seu costat.

El Serrat del Berenguer en front de la RocaLa vall de la Roca amb la granja Garriga al fonsSeguim la pista de la Roca que ens portaria a la carretera de Sant Feliu a Gallifa, i en arribar al pont sobre el Torrent del Sot de la Roca, la deixem i ens enfilem per un corriol a l'esquerra. El camí va seguint el Sot de la Roca, per sota el Pla de la Bassa, per canviar després i seguir en forta pujada pel camí del Racó de la Pinassa. El corriol s'enfila enmig d'un bosc obac amb predomini de les alzines. Aquest es un camí que era de bast, doncs encara queden alguns indicis d'empedrat. Va pujant fent esses, hi ha molts escòrrecs, dreceres que desfan el camí, alguns trams estan molt malmesos per les motos i avançar es fa força feixuc.

Pujant pel Racó de la PinassaBolet de soca pujant pel Racó de la Pinassa

Finalment arribem al Collet del Berenguer, a 800 m.a. El pont de la Roca es trobava a 546 m.a., això vol dir que hem superat uns 300 metres de desnivell. Una bona pujada!!! En arribar al collet del Berenguer la imposant cinglera de Gallifa, que hem anat veient de tant en tant en mig de la boira, s'ens apareix vigilant la fondalada del Sot de la Roca. Entronquem amb la pista que recorre tot el Serrat del Berenguer i porta al Collet dels Termes. Nosaltres la seguim cap a la dreta i de seguida trobem el tercer control i avituallament.

COLLET DEL BERENGUER

Els amics Josep i Josep Maria d'Artés i Monistrol, en el control del Collet del BerenguerUns quants amics de les caminades

A partir d'aquest punt tot es baixada. Anem seguint el Serrat del Berenguer, passem pel Collet dels Obanells i el Pla del Tatà. El bosc humit i atapeït d'alzines, ara s'ha convertit en una pineda assolellada. El municipi de Sant Feliu de Codines té importants extensions de pins. Es creu que era per l'explotació que es feia antigament de les pinyes, que als segles XVIII i XIX la població era coneguda per Sant Feliu del Pinyó. També és conegut com el "país del sac i ganxo", perquè molta gent ha viscut de recollir el fruit del pi mediterrani, aquell de forma de para-sol que produeix les pinyes més grosses, dures i protectores.

La caminada passa molt a prop del Club de Golf Can Bosch tot davallant pel Serrat de les Moles. Boniques vistes de Sant Llorenç del Munt i els Cingles de Gallifa.

Sant Llorenç des del Serrat de les MolesCamins enfangats









Sant Llorenç del Munt des de les Vinyes del MasclansEls Cingles de Gallifa des de les Vinyes del MasclansEl Turó de Solanes des de les Vinyes del Masclans

Deixem la pista que seguíem i ens desviem a buscar la drecera de Can Bosc. A la nostra esquerra veiem de lluny aquesta bonica masia.

Can Bosc de Rufets o la BaroniaDominant el turó que s'eleva sobre el poble de Sant Feliu de Codines, es troba la Baronia, antic Mas Bosc o Can Bosc de Rufets. Va ser adquirir el 1920 per la família Trinxet, que el va fer reedificar entre el 1920 i 1924 per l'arquitecte, deixeble de Gaudí, Joan Rubió i Bellver. És un gran casal de pedra ple de detalls del millor gust modernista, esdevenint una edificació fusionada amb la vegetació, imitant-ne les seves formes, i procurant que de l’antiga masia pairal de Can Bosch en sorgís un edifici "de tipologia ciutat jardí".

Després de passar per la zona de Creu de Terme, arribem altra cop a la plaça on hem iniciat la caminada.

XXVIIª CAMINADA POPULAR DE SANT FELIU DE CODINES 2010

Caminada de Sant Feliu de Codines 2010
 
Anar al principi